A la tardor, els nostres boscos molt malmesos per la sequera, per plagues i fongs que es reprodueixen amb facilitat (també afavorides per un canvi climàtic, que afecta la vegetació mediterrània) es troben ocupats per visitants què, aprofitant la temporada s’atreveixen a cercar racons inhòspits, i/o inaccessibles, per emplenar un cistell de bolets, apreciats en guisats de la nostra cuina o, senzillament, amb all i julivert.
Encara es més atraient que, aquest recurs, sigui gratuït, i aprofitant el coneixement de la muntanya, la saviesa de reconèixer els llocs idonis, o l’excussió pròpiament dita, s’atreveixen a emplenar un cistell de les diferents varietats què és van trobant.

Encara hi han un punt d’aventura quan, la gent coneixedora de l’entorn, et fa indicacions d’un o altra racó, tot evitant comentar els llocs idonis, mantenint aquest secret, com una tradició familiar…
Normalment, aquest temps tant canviant, de la calor al fred, o a l’inrevés (fer calor en temporades en que hauria de fer una certa fresqueta), tampoc ajuda al desenvolupament del bolet però, en anys com aquest, en que es donen circumstàncies que ho afavoreixen, només falta un reportatge televisiu, perquè tothom ho recordi, i els boscos es converteixin en l’objectiu de cap de setmana.

Molta gent s’apropa al bosc amb cura, agafa els bolets com cal i no malmet l’entorn on els ha trobat : cal passejar per el bosc amb la mirada per la seva conservació i gaudi.
Tot l’entorn d’un bosc, representa un espai on les generacions precedents hi han trobat molts recursos per a la seva supervivència : la fusta per al foc, i la construcció (bigues, portes…), herbes aromàtiques, suro, bolets i tòfones, pinyons i castanyes… i a nivell més general un espai que protegeix de l’erosió del terreny, que dona estada a molta diversitat d’espècies animals, regula la temperatura, i forma part del paisatge…

Per tant gaudir, i preservar, aquest entorn es una acció de tots…