Resum de la visita de l’Arquebisbe, publicada al BOAT

El 9 de novembre, de l’any passat, ens va visitar l’Arquebisbe Joan Planelles, en la Visita Pastoral al territori que ens va reunir, als fidels actius de l’indret, per a atendre la seva visita, en un dia plujós i humit, acompanyat de Mossèn Otaba, i del seu secretari del Bisbat. Un fet excepcional que agraïm.
Pocs dies abans de la seva visita, encara no coneixíem el contingut de la mateixa ni el seu horari, i com la podíem preparar, per prioritzar i exposar les necessitats pastorals, comentar el deteriorament de l’edifici per les humitats, principalment, per la manca d’obertura de l’edifici que, només, s’utilitza per les dues festes patronals.

Tampoc vàrem tenir el suport, o coneixement, de la Parròquia de Llorac (de la qual depenem), o de la UPA de Santa Coloma de Queralt que mai ens ha visitat, des de la concentració de totes les parròquies del municipi de Llorac, on avui no hi ha en tot el terme municipal ni serveis religiosos, ni permanents ni de forma esporàdica.
Veure l’interior de l’església no requereix de més detall ni explicacions, ja que la pròpia humitat està avançant semestre a semestre, i la possible rehabilitació podria ser menys costosa si s’aborda amb temps.

No hi ha interès en mantenir una mínima comunitat de fidels, a La Cirera, o en indrets semblants : no hi ha un responsable de la propietat amb qui tenir una relació fluida i, per tant, hi ha un conglomerat de competències, i un funcionariat amb departaments poc accessibles.
Fa uns mesos, abans de l’estiu, es va produir la suposada caiguda d’un objecte de la teulada, prop d’un banc de fusta què és utilitzat habitualment per els veïns, com a lloc de trobada; aquest fet no va suposar ni la limitació de l’accés a l’espai afectat, ni donar coneixement als veïns, del resultat de l’informe d’algun tècnic, sobre la seguretat de la teulada. De poc haurà servit fer un sínode, on hi consten algunes de les reflexions que haurien de fer reflexionar conductes, i formes de relacionar-se, si volem que les esglésies continuïn essent llocs vius, i com a casa de Deu, oberts en la mida que sigui possible…