En l’època de les comunicacions digitals, es mantenen molts procediments administratius en paper; molts d’ells aniran a emplenar expedients, per la liquidació de determinades taxes, sense que aportin un valor significatiu, respecte del global de la tramitació.
Moltes vegades s’ha parlat de les finestretes úniques a determinats conjunts tràmits que afecten a departaments diferents però, a la pràctica, sembla un fet més simbòlic que real.

Les administracions tenen diferents mirades respecte d’un fet, o d’una activitat econòmica : no tenen el mateix tractament l’àmbit fiscal, el laboral o els de tramitació per l’obertura d’una botiga, gestions, totes aquestes, que requereixen de la intervenció de diferents professionals i, d’un cost addicional significatiu, en el moment de l’emprenedoria.
Alguns d’aquests tràmits, moltes vegades, requereixen de renovacions, inspeccions… i són una carrega afegida a l’activitat diària.

No anem sobrats d’emprenedors : moltes vegades, sembla que ser treballador i cobrar una nòmina, té més avantatges que endinsar-se en una aventura, on l’emprenedor es troba sol davant d’una societat que no ho valora. D’altra part, la tasca d’emprenedoria no sempre es ben entesa, en una societat que s’ha acomodat a les grans botigues, cadenes i franquícies que estan destruint els nostres centres urbans comercials, i normalitzen uns productes i unes formes de vestir, homogènies a tot el territori.
Una tasca de suport a l’emprenedoria que només es fa present, en el procés inicial però que a partir del primer dia d’inici d’activitats l’ajuda, o el seguiment, es molt escàs.

Els papers, moltes vegades, serveixen per limitar responsabilitats de les administracions quan, davant d’una incidència, sorgeixen frases com “tenia els papers en regla”, “ahir havia passat una inspecció”…
La realitat del dia a dia fa modificar petites accions respecte del projecte inicial validat, i potser una habitació prevista com a magatzem, pot convertir-se en una ampliació de la cuina, o reduir l’espai dedicat a lavabos… i aquestes modificacions no sempre són comunicades, o conegudes per l’administració.

Caldria anar a una normativa d’autorització prèvia, documentacions subscrites per un professional independent en que, la responsabilitat de l’expedient, recaigués en el titular sol·licitant, tant per els disseny de les instal·lacions, la concordança amb les normatives vigents i, en tot allò, que no afectés a l’entorn on estigui situat. Així podríem dedicar els recursos humans de les administracions a la supervisió, i seguiment, d’aquests expedients/documentació, a la vegada que un suport a l’emprenedor i/o empresari que lluita cada dia per crear llocs de treball, a cada un dels nostres pobles…