Hi perdem molt tots… però, un pagés la seva història i familia, no els perdem d’un dia per altra. És un procés continuat on s’hi conjugen l’edat del titular, la manca de relleu generacional, les inversions en maquinaria, per a continuar fent-ho rendible, un paperam burocràtic dificil, un poc reconeixement social i, una exposició als canvis sobtats del clima, que no ajuden, a que el producte, arribi al seu nivell òptim.
Aquesta lluita, contra el desànim la veiem, i es veu també, en els camps abandonats no sembrats, ni llaurats, o en els arbres fruiters no podats i descuidats…un procés què, la natura amb el temps, va recuperant amb matolls i altres herbes.

El pagés que ha vist, i viscut durant tota la vida d’aquell tros de camp(s), heredat la majoria de vegades, que li ha donat els recursos mínims per mantenir-se, ara veu com l’edat li resta forçes i empenta per a nous reptes i, decebut, abandona la cura dels seus camps, o els lloga a un veí perque els cultivi.
L’abandó dels camps, també ho es dels poblets i de la història dels mateixos, i d’èpoques no tant llunyanes, on es treballava de sol a vespre, i la familia portava el dinar al camp per aprofitar, al màxim, la jornada; ara també sense un treball continuat o amb la jubilació, la majoria de vegades han anat a viure a pobles més grans, amb equipaments i serveis més a prop.

Malgrat aquest primer especte més noltàlgic, però molt important, hi ha les repercusions que, com a societat, perdem no acostant la nostra mirada a aquest fet.

1. D’una part, perquè perdem cultius de l’horta de pagés, amb varietats locals, que son substituides per produccions industrialitzades que no tenen res a veure, en quan a gust ni a qualitat, i que ens arriben d’indrets llunyans.
2. També perquè aquesta manca de producció, especialment de fruiters, oliveres… de proximitat, fa que les grans cadenes de comercialització es subministrin de productes d’arreu, i de contractes que els permeten l’arribada de quantitats suficients per atendre a totes les botigues que tenen; altres vegades ens enganyem, comprant camions d’un producte fora l’etiquetem amb noms de marques locals, com si fossin dels nostres camps.
3. Una pèrdua de la història i l’arrelament familiar, d’unes cases què per no viure-hi de forma continuada  esdevenen tancades la major part de l’any, amb un deteriorament notable, i no sol haver-hi interés en la seva reforma, ja que tampoc hi ha una utilització pràctica prevista.
4. Aquesta història familiar conjunta, de masia o casa i camps, es va esveint i aquells objectes de generacions, fotografies, documentacions, eines de treball, mobiliari… son malvenudes a anticuaris i/o revenedors, i les trobem a molts mercats dominicals, per un desarrelament de les noves generacions, envers aquestes cases pairals.
5. També el veinatge que ha estat el puntal de confiança, de relació i de convivència en moments de poques comoditats, ara es dilueixen per la manca del vincle diari que s’havia creat, i en moments puntuals com les festes majors, Aplecs o altres trobades, es poden retrobar.
6. L’irrupció de nous propietaris, avits de natura i colapsats del neguit de les grans ciutats, han anat envaint aquesta Catalunya interior, moltes vegades, sense mantenir els trets identitaris i les formes de fer pr`òpies de l’indret.
7. La manca de relleu generacional, per una visió llaminera del que pot oferir la gran ciutat, d’una vida sota els dictats del mòbil, i d’uns treballs que exigeixen al màxim, ha fet que veient el patiment de pares i avis i del que hi han treballat,i moltes vegades una capgirada climàtica, els hi pot fer perdra tot el treball d’una temporada; però que si es vocacional sobreviu, perque també hi han molres recompenses personals i emocionals.
8. I, un nou perill, encara més indignant : la pressió de suposades companyies energètiques, gens preocupades per l’entorn, que enllamienixen als propietaris, per a la venda dels seus terrenys, per a una activitat que no serà productiva, a nivell alimentari, però que ajudarà a fer que la nostra societat s’encari encara més al consum desorbitat d’energia, ja sigui per a qualsevol electrodomestic, cotxe, aires condionats…molt a l’inrevès del que el planeta ens demana.

Hi han moltes iniciatives al camp, molta empenta i talent, però hi cal el nostre recolçament…