La història del nostre país, ha estat segmentada en funció dels diferents Comtes i/o Reis que s’han anat succeint al llarg dels segles i, el relat d’aquests esdeveniments, a nivell local o comarcal, han quedat amagats o relegats per aquests períodes en que l’impacte de la mateixa (la història global de país) ha estat divulgada.
Això provoca que, moltes vegades, al visitar un indret, un lloc o un edifici, hi trobem una altra realitat de la història quotidiana, la que han viscut la gent de cada indret, la pagesia, o els artesans dels nostres pobles fa segles, i ens quedem amb més preguntes que respostes, o no ens apropen a la realitat del que cada espai històric ha representat.

També, la historia dels edificis, castells o masies rellevants s’ha fet de reaprofitaments, de reciclatge de pedres i cimentacions d’altres èpoques en un espai, i èpoques, en que els recursos materials per a fer-ho eren minsos i, per tant, calia reutilitzar el que calia i es podia; això fa que, visualment, la diferenciació d’èpoques, estils constructius o les aportacions dels diferents segles es concentren, i/o sobreposen, unes al voltant o sobre les altres, amb un sentit pràctic dels propietaris o Senyors.
No cal dir que, per exemple, Santa Coloma de Queralt, té també una historia pròpia, uns llocs i espais referents, amb Comtes, un barri jueu, el castell o el Convent, que podrien donar lloc a estudis propis, i també una història dels propis Comtes que han participat, en fets principals de la nostra història catalana.

Fa uns mesos vàrem visitar el “Castell de les Pallargues”, dins d’aquesta ruta de Castell de Frontera del riu Sió; un Castell que per fora té una arcada gòtica (que la guia ens va ratificar que era la més gran de Catalunya), per el fet que servia d’unió a dues torres principals separades per aquest espai de l’arcada.
A dins, un seguit d’habitacles a la part baixa, on es diferencien les diferents activitats de treball, la cuina, la bodega o celler, la cort dels animals… tot allò que feia funcionar, logísticament, el Castell; a la primera planta, la part senyorial, amb una sala menjador central i diferents habitacions visitables, entre elles la capella, la sagristia, i una habitació d’estil modernista…

Cada una de les sales tenia, a més, diferents estris relacionats amb l’espai, temps i activitat a què havien estat destinats, que requeririen d’una visita amb més calma, per a recordar cada un dels estris, la seva utilitat i funcionament; però hi manca a la visita una visió més complerta del que van representar els Senyors que el van habitar, els propietaris, i dels lligams i relacions amb la pagesia. Els senyors feudals administraven justícia i també podien atorgar la mort als que es jutjaven per actes que la justícia tenia com a greus.
També s’agrairia, un espai en alguna habitació, què amb murals o explicacions dones inicialment una visió del territori, dels senyors veïns, dels fets en que van intervenir, i dels lligams matrimonials que varen fer perviure aquet llegat.

Finalment un agraïment als actuals propietaris, que han mantingut i obert aquest llegat a les visites; una comarca juntament, amb la Baixa Segarra, en que les pedres i edificis malmesos sovintejant, i les inversions i manteniment d’aquests edificis requereix de fortes inversions, i d’un sentit històric del perquè cal conservar-ho.

No vàrem tenir temps per passar per el Centre d’Interpretació, però de segur que serà un dels objectius d’una propera estada…