Presentació del ponent Xavier Pallàs, a la xerrada del matí…

Vàrem assistir als actes d’aquesta primera edició de la festa, envers aquests elements comuns a la majoria dels nostres campanars; uns actes coordinats per els Campaners de Montblanc, del Consell Comarcal i del Museu Comarcal, a l’entorn històric de la capital de la Conca de Barberà.
Les campanes estan en un moment de retrobament, i recuperació dels tocs manuals, complementaris als tocs mecanitzats, que estant presents a la majoria de les nostres esglésies i, hi ha un cert moviment d’estudi d’aquests tocs manuals que han estat declarats, per l’Unesco, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Un primer acte, va ser la cloenda de l’exposició itinerant que ha recorregut per les principals poblacions de la comarca durant els darrers anys, sobre l’estudi de les mateixes, de les seves particularitats, que ha estat coordinat des del Museu Comarcal.
Mes tard, a la sala d’actes del Museu Comarcal, en Xavier Pallàs, campanòleg i Director de l’Escola de Campanes de Joanetes, va fer una xerrada sobre tot el que fa referència a les campanes, al seu disseny i particularitats, les seves vivències, el que representen i la diversitat dels tocs manuals…

Després, els campaners de Montblanc, ens tenien reservada una sessió explicativa de la història de les campanes de Santa Maria, que va tenir lloc a la teulada de l’església, en un campanar a l’aire lliure, molt didàctic, participatiu i sonor.
Un dinar posterior, al local dels Torraires de Montblanc (la colla de castellers locals), servit per un càtering, que va aplegar una vintena llarga d’assistents i, de seguida, vàrem encetar una conversa entretinguda i cordial.

A les 17,30 ens esperava la cloenda d’aquesta primera jornada, amb un espectacle, dins de l’església de Santa Maria, on hi van intervenir l’orgue, la coral, els grallers, i musica de joves intèrprets què, de forma successiva, van intervenir amb el ritme conjunt de les campanes diferents peces. Un maridatge de sons, què és va cloure amb una forta ovació, sentida i d’agraïment als campaners i familiars que, durant molts anys, han fet repicar i tocar els sons característics, una dedicació que moltes vegades ha passat de pares a fills…