
El pessebre a un establiment del centre de Granollers…
Als mossens de bon camí…
Aquestes diades, properes al doble festiu de principis de desembre, sembla que donen el tret de sortida a unes setmanes de disbauxa consumista, d’unes llums al carrer que ens han d’afavorir la nostra visita, i compra, als centres comercials, la planificació dels àpats i trobades familiars, i els equilibris pressupostaris per a encabir-hi tot, també els regals per a tothom i, per els més petits, una màgia que poc entenen, que es converteix en un moment de regals esperats…
Son dies de decoracions a casa, de posar l’arbre adornat amb boles i garlandes, de treure aquells petits detalls, figuretes… que ens acompanyaran en aquestes dates i per els més tradicionals, el pessebre, la representació tangible entorn del naixement del Crist; tradicions que es recorden i es renoven cada any, amb algun detall o novetat, alguna peça, un canvi d’ubicació de les figures, dels camins,. Aquest pessebre que s’ha de posar, amb molta cura e imaginació a voltants del 8 de desembre, sempre hi trobem tot allò que porta a l’humil portal de Betlem.
De vegades, incorporem al pessebre referències a fets que han succeït i ens han impacten, a caganers caganer, amb imatges de personatges mediàtics, de moda, o polítics, arbres, cases i estris que no son propis de l’entorn de Terra Santa… .Menció apart mereixen les associacions de Pessebristes què, de forma artesana i amb molta cura dels detalls i la perspectiva, recreen moments puntuals de les escenes del pessebre, amb detalls e il·luminacions que ens hi ferien dedicar una bona estona.
Però al nostre pessebre casolà, aquell que posem amb molta il·lusió cada Nadal, hi han unes figures importants : aquelles, com les de la fotografia que acompanya aquesta entrada, què per si soles donen sentit al que volem representar.
Moltes vegades l’embolcall, no ens deixa veure la realitat del portal, d’unes figures concretes que, cada una d’elles té un significat i un motiu de ser-hi, i aquesta realitat s’ha de cercar en aquest espai recollit del nostre pessebre…
Retornem a mirar el pessebre, a treure-hi tot allò que no ens deixa apropar al sentit mateix de la festa, i de la tradició al igual que, en aquest temps de missatges consumistes, no podem oblidar el que realment son aquestes festes. Comencem a viure-les