Imatge d’un carrer amb diferents botigues, amb les llums obertes, i sense clients…

Hi han molts Nadals que ens acompanyen en aquestes dates : des del més íntim i religiós que gaudeix, d’aquestes diades, amb el sentit ple del que són i del que representen, d’aquells que, cerquen l’aspecte consumista, dels regals, i àpats ben guarnits, d’aquells que, potser durant l’any han tingut algun motiu que ha trencat aquest sentiment, (malalties, mort d’algun familiar, afectats per la Dana…) que ho viuran d’una manera diferent i, d’altres que, fora dels seus indrets, o creences, aquestes diades seran, per a ells, igual que les altres.
Vulguem o no, aquest ambient singular, moltes vegades festiu, amb una pressió mediàtica i publicitària, ens empeny a caure en alguna compra més enllà de les que teníem previstes…

Tota aquesta societat abocada a l’esperit nadalenc, troba en el comerç, la solució a aquestes compres : grans magatzems, establiments especialitzats, centres comercials que, ambientats de forma curosa, ofereixen i afavoreixen un ambient de compra. Espais que es complementen amb llums, activitats per als mes menuts, novetats a les cartelleres dels cinemes, aparadors destacats…
Però, també, hi ha un petit comerç que no pot, ni té els recursos, ni l’atractiu per afavorir i atraure possibles clients d’altres poblacions i veu com la clientela pròpia es deixa seduir per l’atractiu i varietat d’aquests centres comercials, fora del nucli urbà de residència.

Tampoc les associacions locals de comerciants, tenen les iniciatives o complicitats, per promoure novetats que requereixen de despeses d’instal·lació, funcionament i contractació superioirs als recursos disponibles o subvencions i on cal d’una avaluació posterior per veure l’impacte que pot haver tingut en l’augment de vendes i/o promoció local.
L’efecte de les llums enlluernant els carrers, les cançons nadalenques que s’escolten a molts indrets, els mercats de Nadal que es repeteixen per aquestes dates de forma similar a moltes poblacions, no tenen un efecte diferenciador o d’oferta que empenyi i afavoreixi el desenvolupament del comerç més local, d’aquell que lluita cada dia, per sobreviure.

Els mercats específics (Fira de l’Avet, del Gall a Vilafranca o el Prat…), fires consolidades (Mercat Medieval de Vic…), de productes nadalencs (Mercat de Santa Llúcia, dels Torrons, o dels Tions, a Mura…), Espectacles visuals (“mappings”, Il·luminacions d’edificis…), o com Port Barcarès (a França), amb un atractiu parc de Noel que genera la visita de milers de catalans en aquestes dates… són exemples d’esdeveniments que concentren i atrauen gent d’altres indrets.
A Europa, els Mercats Tradicionals de Nadal o del Pare Noel, han estat esdeveniments atractius per afavorir un turisme d’hivern, gaudir de les especialitats locals, veure i comprar als seus comerços, i on s’hi congrega una bona part d’altres esdeveniments culturals, per a arrodonir l’oferta.

Aquests visitants, aporten, a més, de les compres singulars que  realitzen, un volum addicional de compres i serveis, tant de restauració, com de regals, tendes d’alimentació o de productes propis de l’indret…els quals generen una publicitat positiva que repercutirà en posteriors visites i/o el reclam de comentar-ho amb familiars, veïns i coneguts, que poden ser futurs visitants…

Però al consumidor modern, li arriben al mòbil, imatges del que passa arreu del mon, d’allò que potser ens agradaria gaudir-ho en persona, però que les imatges ja ens ho fan viure sense desplaçament. Unes il.lussions que es converteixen en desitjos…
També abans de que finalitzi el mes de novembre, les prestatgeries dels nostres centres comercials están plens de joguets, de torrons, de decoracions nadalenques…avançant el desig consumista de les festes de nadal i cap d’any…
En aquest avançament de dates, també i tenen a veure costums d’altres països que son incorporades al nostre calendari tradicional com el Black Friday, una excusa per amagar unes rebaixes, que sempre es feien al gener, i on tots hi perdem, ja que consumim un recursos anticipadament a les dates en que correspondria.

També la competència de personatges molt vinculats a aquestes festes (Reis Mags, Pare Noel, Santa Claus, Regals a l’arbre, Caga Tió,,,) fa que, la credibilitat infantil, també trontolli i que els companys del col·legi tinguin prioritat per una o altra tradició
Amb aquest recull de percepcions, quan arriba el Nadal, l’efecte de les llums, de la competència entre ciutats per cridar més l’atenció, queda relegada en el sentit de que no ens aporta un engrescament comprador.

Crec que cada vegada hi ha més persones, que son sensibles al efecte consumista, del regal per regalar, o d’aquella compra que el receptor no la valorarà, o potser no li agradarà, i quedarà al Fons de l’armari o amagat en una calaixera. Potser hauríem d’encaminar-nos a prioritzar el consum de recursos del planeta, per ajudar a aconseguir frenar aquest canvi climàtic, envogit per la pròpia humanitat.
Deixalles de papers d’embolcallar, de capses, que omplen els containers d’escombraries al dia següent de la recepció dels regals…

També hem perdut el sentit de cercar el regal, el mirar aparadors, o entrar a preguntar, tocar, assegurar-nos del que comprem, que forma part de l’aprenentatge social; estem prioritzant la compra directa a l’ordinador o al mòbil, perquè ens arribi a casa, de tot tipus de producte…
Per això es important que les persones responsables de l’economia local, valorin, més enllà de les bombetes als carrers, la preparació d’un programa engrescador que faci sortir de casa a petits i grans, i gaudir d’una festa que, majoritàriament, es social i dels moments familiars al voltant de la taula, molt gratificants, de deixar-nos portar, i firxar-nos en quelcom dels aparadors d’aquests dies…
Hi ha mil opcions de compres a domicili, de qualsevol producte o servei, però, encara, quedem moltes possibilitats d’atraure clients, al nostre comerç local…