Alguns brous, ja es publiciten com el “Caldo del Nadal”…

Quan s’acosta el Nadal, tots tenim present el brou familiar d’aquestes diades, un brou especial, on hi són presents molts dels productes que ens dona la terra i els animals ; les verdures, les llegums, la carn, la pilota, … el plat de la carn d’olla, que és molt apreciat, i que un complement al brou.
Però, cada vegada, als supermercats hi trobem brics, o ampolles, de “caldos” de tot tipus, vegetals, de peix, de carn, i amb subvarietats : els d’escudella, de marisc…

És possible què, algun d’aquests brics, portin una composició equilibrada de tot el que composa un brou, dels que tenim al nostre record ?. Jo crec que no. D’una part perquè no coneixem els procediments de materies primeres, les parts de carn que utilitzen, els productes conservants que inclouen i dels aromatitzants perquè aquest tingui un regust semblant, al que marca l’etiqueta.
Per a aquest brou s’utilitzen les parts, menys vendibles, de la carn i dels vegetals per abaratir costos i es sotmeten a cuinar-ho industrialment, perque tota la producció tingui un sabor homogeni.

Ja he relatat, altres vegades, què el brou o qualsevol preparat a les cuines familiars, ha de ser tot un regal culinari, tant des de la compra, la preparació, els temps de cocció, de compartir-ho amb la gent gran de la casa i, amb la mirada curiosa de les noves generacions : la transformació d’uns productes què perdent la seva essència esdevindran un plat singular i únic.
Una cuina, on hi han ingredients intangibles, la dedicació, l’estima, i de la seva `preparació perquè la familia gaudeixi d’uns plats que són unics. Cada casa té la seva forma de fer-ho, o ingredients que s’hi han incorporat de fa generacions i que, ara, aquesta recepta es tot un homenatge de sentits, de pervivència i de continuitat.

Fer un brou, amb tot els productes, no es gens dificil : cal disposar d’una estona de tranquilitat, de poder vigilar i controlar el foc i els temps : sempre hi ha un moment en que hem d’estar disposats a formar part d’aquestes receptes, de fer-les nostres, i reconèixer el valor del temps, per poder-les gaudir quan hagin de ser nosaltres els cuiners(es)…