Aquest darrer any 2023, la nostra veïna, la Cisqueta de Cal Teclet de La Cirera, va complir els 80 anys, i li vàrem fer aquest escrit, que publiquem avui, diada del seu 81è aniversari :

“Una felicitació per aquests 80 anys viscuts, per aquest veïnatge, i per la seva amistat i confiança.
En aquests darrers dotze anys hem fet i consolidat un lligam, què és difícil de trobar en altres indrets, en un entorn i paisatge que embolcalla un seguit de cases i edificacions, totes amb una història al darrere.
Aquest resum de fotografies, què acompanyen aquestes ratlles, són una pinzellada d’aquests moments conviscuts amb vostè, i amb tota la família de “Cal Teclet”. i d’altres més genèriques de La Cirera.
Amb vostè hem compartit alguns “Aplecs del Romesco”, “Aplecs de la Capelleta”, Festes Majors de Llorac, les sardanes, el Concert de Festa Major a Santa Coloma de Queralt, o més properes les caminades al “pi”, o el quilòmetre. Ens ha ensenyat diferents flors, i herbes remeieres, quan floreixen, i les converses a la font o al banc arrecerat. Paraules pròpies de xipella que ens apropen al territori, feinejant a l’hortet, portant el “ranxo” els gats al carrer, preparant conjuntament els remets per la Festa Major o esperant, del cel, aquesta pluja que no arriba, però què fa temps…, ens va deixar nevades de postal…
Un carrer i una placeta que compartim : anys enrere les nostres parets, servien de suport als tendals que ens aixoplugaven de la calor estiuenca els dies llargs de la Festa Major… unes taules, unes cadires, el remolc d’en Canela (com a escenari dels músics), record de les nostres primeres estades, o els arrossos de Sant Marc inoblidables i cuinats amb la participació de tots, fent poble, fent amics…
Però sobretot, La Cirera, són les persones, els veïns amb qui hem conviscut i que mai oblidarem, xerrades al costat de la font, asseguts al freginal… vivències entranyables que fan del veïnatge un dels seus punts forts.
Junts en els moments de festa, i compartint sentiments en els moments de comiat, mirant el cel buscant estels o, recordant temps passats, que han estat i són vivències úniques que sempre recordarem. Els més joves s’han fet grans i, nosaltres, els anem acompanyant tot esperant aquest canvi generacional.
Perquè ser pocs, en cap cas desmereix, és sinònim d’aquesta voluntat d’esdevenir això, sentir-nos part d’aquest poble que tots estimem que ens ha reunit i del qual tots ens hi trobem compartint un mateix sentiment per aquesta terra i el seu entorn…
Una abraçada molt forta. Feliu i Concepció”