Si cerquem les definicions d’ambdues paraules, al diccionari, trobarem :
Igualtat : “principi que reconeix l’equiparació de tots els ciutadans amb drets i obligacions”; en matemàtica seria “l’equivalència que hi ha entre dues quantitats, o funcions”, per exemple, quan les expressem amb el signe d’igual.
Complementarietat : podríem definir-ho com la capacitat que tenen diferents elements, bens… per a treballar de forma conjunta i assolir el que volen fer o una funció o activitat. També complementar ho podem dir com l’adaptació que tenen dos o més elements, de forma no forçada, per a sumar i coordinar-se.

També podríem dir què, dos bessons nascuts el mateix moment, i amb la mateixa vida familiar al llarg dels anys, assoliran conductes, caràcters, i vivències diferents encara que estudiessin  el mateix, i treballessin a la mateixa empresa, també deixarien de ser iguals, perquè la vida ens porta a viure situacions singulars, a conviure amb les famílies de les nostres parelles i, cada dia, nosaltres aprenem coses diferents, i generem una experiència personal, que no es transferible.
Per tant, la igualtat, això que matemàticament ens han ensenyat com dues formules, números o combinacions, al voltant del signe “igual” (=), tampoc son tant iguals, ja que seria obvi trobar una formula que digues 8 = 8, que no ens aporta res. L’important es la combinació de operacions i números que es complementen, i fan que ambdues parts, separades amb el signe igual, esdevinguin operacions complementàries…