Aquesta frase de “si no et portes bé, et portaran carbó…” en algun moment o altra de la nostra infantessa l’haurem sentit. o patit.
Hi ha una llarga tradició, en la festivitat dels Reis Mags : els regals que porten i el carbó; encara, avui en dia, aquesta vinculació es manté vigent, i d’altres personatges nadalencs també la comparteixen.

El carbó ha format part de la nostra història recent, com un element mineral, per escalfar les nostres llars i cuines però, segurament, segles abans podrien haver estat les cendres o, algun altre objecte poc agraciat, el símil del carbó nadalenc actual : ara es de sucre, embolcallat, sense embrutar …; també hi ha un relat popular, en que s’assimila el carbó a la cendra (per el color), entenent que es l’element en que es converteixen els regals després de cremar-los, com si aquests no arribessin a destinació.
La simbologia, d’aquest “carbó” de Reis pressuposa, a qui ho rep, el no haver estat aplicat en les seves obligacions escolars, o en el comportament a casa i, aquest element, és com una alerta simbòlica, i/o una forma de renyar o penalitzar.  També hi ha d’altres versions, en que s’atribueix al patge “Carbonilla” (carbonet), encarregat dels Reis Mags per a comunicar del comportament dels nens al llarg de l’any, i d’informar a aquests; de ben segur que aquest carbó es la suma de diferents interpretacions i costums locals i d’indrets, cercant aquest mateix objectiu d’identificar, regals, amb el bon comportament.

Sigui quin sigui l’origen d’aquest mite, encara serveix, per mantenir la il·lusió dels més petits i, controlar, que no hi haguessin tants disbarats durant l’any; el Nadal també és una època de l’any en que els més joves en gaudeixen, amb altres elements com el “caga tió”, “l’arbre de Nadal”, “Tortell de Reis”… uns dies per gaudir d’aquest període nadalenc, festiu a les escoles, i molt familiar.
Normalment aquest carbó, es un més dels regals, i obsequis, que els Reis Mags fan arribar en una diada tan assenyalada, malgrat que, la influència d’aquesta festivitat, hagi minvat.

També un altra personatge popular del Nadal d’arreu, “Santa Claus” i/o el “Papa Noel”, també porten carbó als nens dolents d’arreu en es celebra; un “Santa Claus” amb tòpics (ve amb rens, té barba blanca i un vestit de color vermell…) que es renoven d’any amb any, amb una imatge que ens es popular, i de seguida sabem el que representa.
“Santa Claus” baixa per les xemeneies, i podria ser més coherent que en aquest procés agafi “sutge”, restes que s’hi troben..

Aquesta por misteriosa, que envaeix als menuts i joves, potser molt abans de que arribin les festes, o es faci la llista de desitjos, forma part de l’estratègia familiar, com un recurs més del procés formatiu i de creixença; en altres indrets de Catalunya, la figura de l’home del sac, que pot emportar-se als joves més indisciplinats…
Certament avui en dia, el carbó l’entenen, i hem de fer-ho entendre, com un mineral, altament contaminant de l’aire que respirem, que s’ha de treure de mines en unes condicions difícils, i hauríem de trobar quelcom que tingués aquesta simbologia; potser ara el fet de “castigar” no seria correcte, però si que seria positiu mantenir una simbologia semblant…