“Recordo molt més interessant qui m’ensenya l’església, que la pròpia església…”, “El millor guia que puc tenir, és la gent que viu en un indret”,  “Tot el món té moltes històries per explicar…”
Totalment cert Quim…els veïns que surten en cada un dels pobles dels teus programes d’ “El Foraster”, tenen l’autenticitat de les coses viscudes, de la tranquil·litat que si respira en cada un dels carrers i racons de cada indret, i del ritme vivencial dels moments que passen…; una naturalitat que forma part de la pròpia història personal, lligada a la del veí, de familiars, i amics, un recorregut vital que es concentra en aquests poblets petits disseminats per tot el territori.

Segur que algú pot pensar que és molt folklòric, o idíl·lic, i la setmana següent d’emetre un capítol, la gent de ciutat, agafarà el cotxe i enfilarà cap a algun d’aquest racons… per descobrir aquesta tranquil·litat, de vegades alterada per una munió de visitants…

Els pobles tenen els seus ritmes, els seus espais de treball, de joc o de conversa…i la serenor que desprèn el programa, potser no la trobarem si ho fem amb ulls incrèduls i comparacions amb indrets on tenen serveis, botigues, bars i tot allò que la vida moderna ens exigeix; si poguéssim sorprendre, alguna de les converses d’aquests visitants ocasionals, segur que es preguntarien, on deuen anar a comprar?, com poden viure aquí?, o és massa avorrit…
Per això en Quim, prepara el seu programa amb una estada de 48 hores : fer camí per els seus carrers, distreure la mirada amb alguna edificació o raconet, encetar la conversa amb qui es troba per el carrer, amb una senzillesa que captiva al veí o descobrir com, els més joves, també hi trobem temps per jugar.

Aquesta és la Catalunya real, la que no surt per televisió : aquella què, difícilment, necessita un telèfon, perquè surt al carrer i va a cercar a la persona amb qui vol enraonar, aquell que s’interessa per el veí, i la proximitat i, poques vegades, veu una televisió que fa noticiable, allò que passa molt lluny, de situacions tristes i, en canvi, té l’opció de sortir al carrer, i veure com el sol se’n va cada dia i, al dia següent, comença una nova vegada amb més ganes de viure, i amb uns colors i sensacions que cal veure.
La gent amb qui conversa en Quim, es la gent d’un país què, malauradament, va desapareixent lentament : d’uns valors i d’un treball que han fet amb serenor, i esforç, aguantant les empentes de la vida, esgarrapant de la terra, collites i fruits, que fan patir fins la sega o el moment de recollir, una pagesia arrelada al territori i uns valors que mereixen quelcom més que un programa. els fruits però un país que mereix molts altres programes.

Tenim la sort de poder conèixer aquests indrets, prop de Santa Coloma de Queralt; de gaudir de la natura, i de les festes i tradicions, de recórrer els poblets, i d’un paisatge conreat de fa generacions…
Si aneu a veure algun d’aquests pobles, gaudiu de la seva tranquil·litat, i d’allò que el fa únic…