Aquests darrers mesos estan portant un degoteig de botigues que tanquen; moltes d’elles són establiments de fa anys, i formaven part de la imatge visual d’alguns centres històrics. Són situacions què alerten del patiment d’aquest tipus de botiga, moltes vegades, d’àmbit familiar ateses per emprenedors, o autònoms, que es veuen obligats a baixar la persiana, deixar enrere tota una història, i formes de fer pròpies.
Podríem agrupar la casuística d’aquestes situacions, que ho afavoreixen :

1. L’increment dels preus de lloguer : mantenir un establiment obert, requereix que, aquest. s’ubiqui en algun dels carrers principals dels nostres pobles i ciutats ja que, si estiguessin en un altra indret, la rendibilitat i visualització de l’activitat, no seria la mateixa. Seria el cas dels bars i cafeteries, amb unes rendibilitats baixes, que no poden aguantar uns increments de preus desorbitats.
2. Manca de relleu generacional : a les empreses familiars, si el jovent no troba al·licients, o no es valora el canvi i la nova orientació/aportacions que poden fer-hi, no es fa prou atractiu. Si, a més, han vist que hi ha un treball, amb horaris nocturns o de fi de setmana, les noves generacions s’encaminen a treballs més “còmodes” i amb una nomina més segura. Per exemple seria el cas dels forns de pa de llenya, pastisseries…
3. Cansament : moltes vegades la feina d’emprenedor i/o empresari té una repercussió a nivell personal, pot afectar a la salut del titular i la conciliació familiar; en aquest cas, la cessió del negoci o el tancament també es una opció, per replantejar nous camins professionals.
4. L’edat de jubilació : es la data prefixada de final de la vida laboral; el botiguer, en els darrers anys d’activitat, deixa de fer inversions, compres o innovacions, i l’establiment entra en una dinàmica de reducció de clients, per la manca d’objectius, d’una reducció de l’oferta… la data fatídica del tancament.
5. Manca d’interès emprenedor : entrar a gestionar un negoci, en funcionament, és un bon pas per començar ja que, d’entrada, hi ha un gruix de clients habituals què és mantindran, a la vegada que es gaudeix de l’experiència del propietari sortint que, de segur, donarà suport en els primers temps.
6. Per mantenir la reputació i bon nom : si la botiga o establiment ha estat referència d’una activitat determinada, el propietari pot optar per tancar el negoci, i que resti l’experiència positiva dels clients que hi han passat; d’altra forma, si el nou propietari només pretén aprofitar el nom i/o la ubicació, i no valora tot el que representa, el nom comercial pot ressentir-se
7. Per manca de competir amb franquícies o competència deslleial : avui en dia, les franquícies són molt agressives comercialment, amb més recursos i suport dels franquiciadors, també hi han negocis que no valoren les normes legals, i laborals, o s’instal·len al costat d’un altra establiment de la mateixa activitat…  :són una font de pèrdua de rendibilitat, en negocis familiars.
8. La moda : el client actual es molt poc fidel a una marca o un establiment i afecta a la marxa del comerç físic: aquest client es deixa seduir per productes comprats a distància (comerç electrònic), per ofertes a preus de descompte, que perjudiquen al comerç i a l’entorn cèntric de qualsevol dels nostres pobles.
9. Per obres i altres idees de l’administració local : el tancament o limitació d’accés als carrers comercials, durant un període llarg de temps, perjudica el volum de vendes dels comerços afectats, que veuen dificultada la mobilitat i l’estacionament dels possibles clients, i es pot entrar en una pèrdua de viabilitat momentània important ja que, el nivell de despeses, es mantindrà i el d’ingressos es veurà sensiblement disminuït.
10. Canvis de costums : certs productes o serveis, no els consumim com abans, i les vendes es resenteixen…

Hem de recolzar al comerç local, i fer pinya amb ell, perquè els nostres centres històrics continuïn essent llocs vius, i mantenir una frase que he reiterat en altres entrades : el comerç crida a comerç : en això tots hem de sumar-hi perquè un centre sense comerços és un centre sense vida i si no hi ha vida als carrers, als locals, la gent agafa el cotxe i va a altres indrets…

La ressenya del cas de la “Llibreria Buñuel” de Granollers, publicada aquest mes de gener 2025 :