La diferència, entre generacions, de les formes de fer i de pensar ha estat, durant segles, una qüestió cronològica més que discrepàncies, fruit del pas del temps i dels rols que, cada moment històric, ha definit.
El fet de conviure diferents generacions en un mateix lloc comportava una conversa, una transmissió oral d’informació familiar i de coneixements, un conviure… d’una forma gradual. Aquest ritme, ja es va començar a trencar amb el trasllat de molta gent del camp a les ciutats emergents e industrials, i van fer de pol d’atracció d’altres veïns, per unes millors condicions d’estabilitat envers unes collites de la terra, molt incertes i amb un gran esforç de treball, i les necessitats de ma d’obra.

Aquesta primera emigració, del camp a les ciutats, va iniciar el distanciament envers les cases pairals, també el coneixement de noves formes de viure, la dificultat en les comunicacions, i una primera desvinculació del llegat del passat.
Però també hi ha tingut molt a veure, les seqüeles de la guerra civil, del patiment, de la tristor amagada, i de la manca de parlar-ne… uns fets que han marcat la generació dels nostres avis i pares, i ens han privat de molta informació sobre la nostra identitat i orígens.

Aquest període també ha estat el de la descoberta del turisme, de les vacances, del progres en tot el que ens envolta, i no hem prioritzar estones de recolliment i gaudir de les vivències de les nostres persones grans. Durant algun període, algunes persones han menysvalorat el seu origen a pagès, per una promoció personal i professional que no encaixaria amb el benestar actual, i les persones grans han quedat relegades als petits pobles que envolten la nostra geografia, i que lluiten per mantenir-se.
Això fa que, avui en dia els mes joves, desconeguin cada cop més el nom dels seus avis, del que varen fer, o del lloc on eren; també de la pèrdua d’habilitats del treball propi, o de la singularitat de l’experiència dels anys, que no es pot transmetre.

De vegades he sentit a parlar de “…ja esta l’avi parlant de les seves batalletes”, com si aquestes batalletes no fossin el que realment s’ha viscut; però el pas del temps, tant ràpid, no fa entendre al jovent que d’allò que es parla, encara hi ha moltes persones que ho han viscut i fet.
I arribem al present : aquest ritme frenètic de la vida moderna, fa que allò que es vàlid avui, al cap d’uns anys ja no es valori; i entre dues generacions, ens hem inventat el noms de “Generació X”, la “Y”, la “Z”, o l’Alfa… Cada una d’elles amb trets molt diferenciats, envers les altres, però coincidents entre els membres del mateix col·lectiu.

Al que ara ens diuen “Boomers”, o “Baby Boomers”, hem viscut d’una manera de fer que ens sentim convençuts del que hem fet, dels valors que vàrem aprendre, i de la implicació/participar en la societat.
Cada vegada més, les noves generacions no s’impliquen/participen en els àmbits associatius; prefereixen l’aïllament del mòbil, reben informacions segmentades, i tenir un criteri que no sempre ha estat raonat de forma personal; tampoc els podem trobar en manifestacions culturals “clàssiques”, en la participació en les votacions, en les botigues o als mercats…

Un distanciament que ens separa com a comunitat, ens debilita com a grup, ens perjudica com a consumidors, ens aïlla i redueix la nostra capacitat de compromís amb el que succeeix al nostre voltant, que és el futur de tots.