Fa uns mesos vaig tenir ocasió de visitar la “Col.lecció Joan Trias” al Castell de Santa Coloma de Queralt, després de no coincidir les nostres estades, amb els horaris de visita.
Quan vaig entrar al Castell, ell just acabava d’arribar, i enfilarem tots dos l’escala fins a l’indret on hi ha exposada la col.lecció; com que no hi havia ningú més, en aquells moments, hem va dedicar el seu temps a fer el recorregut per els racons i saletes de que es composa, per a mi. D’inici hi ha una representació dels “rellotges de sorra”, precursors de mesurar el temps i, al costat, un seguit de “rellotges de sol” de mà…

A partir d’aqui el recorregut és una història continuada de la varietat d’èpoques, models i tamanys; dels de pulsera, als decoratius o sobretaula, dels més grans, als de marques i països llunyans, de eines de treball, de calaixos amb maquinària i peces, de documentació, i altres records de la seva vida professional.
Una col.lecció que es complementa, o s’ajuda, de mobiliari, calaixeres, taules i prestatgeries…on podem gaudir d’aquest tresor que, amb molt d’encert, és un dels orgulls amagats, de Santa Coloma de Queralt.
Rellotges que, perquè funcionin, han de ser cuidats per mans expertes com les d’en Joan Trias, de llarg recorregut professional, i, molts d’ells, requereixen donar-hi “corda” perquè vagin funcionant.

Entrar en aquesta exposició és com endinsar-se en el temps, gaudir de cada un dels objectes, d’un temps que volen constrolar (els rellotges) però que cal anar-hi amb temps per a disfrutar de la mateixa. A mé,s l’observació de les sales on esta exposada, és un altra dels al.licients : arcades, i pedra, van definint aquest espai, amb racons que identifiquen els períodes a qué ès refereixen.
En Joan és amant de la seva professió i de la seva col.lecció, que ha recollit, preservat, i engrandit de forma admirable d’objectes relacionats amb la rellotgeria; té la saviesa, i coneixement, de transmetre la història de cada una de les peces, d’on va venir, on la va comprar o recuperar, o de les gestions i quilòmetres que va fer per aconseguirla i, aixó, té un valor d’excepcionalitat, tant per la història, com per el coneixement del funcionament de cada peça.

L’altra dia hem comentaven què, en Joan, ja no ve tant sovint a Santa Coloma de Queralt i, potser, alguna gravació será l’acompanyament dels nous visitants…
Crec que la singularitat dels objectes, la vida d’en Joan Trias, la seva voluntat perqué la col.lecció romangués a Santa Coloma (amb la compra per part de l’Ajuntament) ens haurien d’esperonar i fer que alguna entitat associativa en tingués cura del seu llegat, de tota aquesta vivència professional perquè, al igual què amb altres maquinàries, cotxes, motos… no hi ha sortides professionals que mantinguin i cuidin dels rellotges antics i dels seus mecanismes…

Una exposició permanent, estàtica, amb rellotges parats…s’anirà apagant per si mateixa : cal trobar veïns, ciutadans que valorin el que hi ha, i li donin, a aquest llegat, una vitalitat i activitats perquè els visitants, i el nostre jovent, ho coneguin i valorin…
Gràcies Joan per aquest llegat, fruit de molts anys i de moltes vivències…