Valorar el que es important…

En el neguit de la nostra vida diària, anem a un ritme accelerat; moltes vegades més enllà del que podem fer i, moltes vegades, no prioritzant quina es la nostra tasca principal. Hi han algunes situacions reals, que provoquen el titular d’aquesta entrada:
Una d’elles es quan ens dediquen a fer tasques que podríem delegar o que no ens son pròpies.
D’altra, tenir inèrcies relaxades aprofitant els esmorzars de feina, com a temps d’esbarjo dins de l’horari habitual de feina, i sense controlar-ne el seu temps; depenen del moment trenquem el ritme de treball.
No tenir ben definides les funcions organitzatives a la feina, evitar interrupcions, trucades telefòniques no prioritàries, preguntes informatives de visites…
Allunyar-se dels problemes o no afrontar-los dedicant temps a altres tasques més agraïdes, però no principals
Dedicar temps a les xarxes socials, o treballar sense una planificació i objectius.
Portar la feina a casa, o no desconnectar del treball…
Podrien ser algunes funcions, o rols, que fem i que es mengen el temps laboral, o no ens el deixen aprofundir en els temes per els quals s’espera, de nosaltres, una resposta i l’aplicació dels coneixements i responsabilitats.
Potser ens cal :
a) Arribar a la feina relaxats, amb ànims, i ben descansats
b) Trobar un espai tranquil per poder fer una feina efectiva
c) Evitar desplaçaments o trucades no prioritàries
d) Convocar reunions efectives, que ajudin a delegar o complementar tasques de forma compartida.
e) Aprofitar al màxim les sinergies, els contactes, les converses per seguir l’evolució dels nostres clients, del que necessiten, del seu feedback…
f) Donar exemple i que ens identifiquin amb els valors que representem, a nivell d’empresa, botiga o corporatiu.
g) Mantenir els espais de treball agradables, ordenats, de cara als companys i com imatge enfront de les visites.
h) Mantenir les mateixes persones en l’atenció al client (presencial o de xarxa) per garantir-la amb els mateixos paràmetres.
i) No deixar espais morts de treball, sempre hi ha tasques a fer.
j) I sobretot mentre feu quelcom, potser estem deixant perdre una oportunitat…