Setmanes abans de la data en que acostumem a trobar-nos per celebrar aquesta diada, es va enviar un “wap”, comentant que els membres de la Comissió de Festes, no podien organitzar la mateixa, per no ser-hi, proposant una nova data a mitjans de maig.
D’altra part, a finals del mes de març. Mossèn Otaba ja havia publicat a “La Segarra”, el llistat de les misses a cada una de les esglésies del territori que fan festa; en alguna ocasió que vàrem parlar amb ell, ens va ratificar la seva intenció de ser-hi el dissabte 26.

D’altra part, i per complementar l’acte religiós, es va anar consensuant la possibilitat de fer un aperitiu, que tothom va recolzar, que va tenir lloc, al local social, amb l’assistència de prop de 25 veïns.
La coincidència va fer que, en el mateix moment de la missa tingués lloc, a Roma, els actes d’enterrament del Papa Francesc; amb aquest motiu vaig demanar a Mossèn Otaba, de fer un toc de difunts des de dalt del campanar.
Hem de tornar a mirar el campanar, i les dues campanes, que tenim : aquest any fa 85 anys de la seva benedicció, i al llarg d’aquest anys, els tocs s’han succeït per mitjà de cordes que arriben fins a la planta baixa, amb uns tocs molt limitats, que no provoquen un toc net. Hauríem d’aprofitar aquest fet per procurar engrescar al jovent, en el manteniment dels tocs més tradicionals i que formen part del patrimoni local.

Les dues campanes, de l’església de Santa Maria a La Cirera (Llorac)

Durant la Missa…

L’aperitiu per compartir, després de la missa…