Església de Santiga (terme de Santa Perpètua de Mogoda – Vallés Occidental); la paret dels sentiments, recull cada any l’homenatge a un(a) poeta, i en queda l’obra d’un artista que ho recorda.

Un dels campaners de Mataró ens va fer esment d’aquesta dita que encapçala l’entrada; l’indret on hi ha les campanes, és un lloc alt i airejat i, en temps d’hivern, el fred i el vent es fan notar, encara que el clima mediterrani és més suau
Hi han dies que deu fer una certa recança, anar a tocar les campanes però, els tocs, estan identificats en unes hores i moments en que el fet del seu missatge s’imposa (enterraments, festivitats, i cal fer-ho; és cert que avui en dia una gran part de les esglésies estan automatitzades, i per tant també es podria activar aquesta opció, o la de tocar amb cordes des de baix, però no és el mateix.

Quan fa aquest mal temps, la pregunta és : ens escoltarà algú ?… vull pensar que si; hi ha veïns que son seguidors d’aquests missatges sonors i ho esperen, d’altres amb el carrers buits, el soroll de la pluja i del trànsit, no hi prestaran prou atenció i el toc de les campanes es dilueix : però el més important es ser-hi, perquè el toc es homenatge, crida, respecte, el so viu d’una comunitat i l’assenyalament d’un calendari litúrgic que continua marcant el seguit de la nostra realitat diària.
I un reconeixement a la tasca, voluntària, de fer que les campanes dels nostres campanars continuïn essent vives, donant veu a la comunitat i fent que, aquestes, comparteixin un missatge sonor conegut, i un agraïment per mantenir, i agrupar, i motivar grups de persones que garantirán la pervivència d’aquest patrimoni immaterial.