Plaça de la Font, amb l’Ajuntament, a l’esquerra, al moment de la xocolata i pa torrat, i part dels vehicles clàssics…

Cassola d’Os, preparada per les mestresses de casa i voluntaris…

Vista general del Pavelló d’Esports, durant el dinar

La 38èna edició d’aquesta diada, es una tradició i una festa consolidada; hem va semblar que, aquest any, havent participat en el curs de Mataró i, quasi, finalitzant el de Joanetes, era un moment idoni per a copsar la realitat del mon campaner, cada vegada amb més repercusió mediàtica.
Encara que, visualment, Os de Balaguer, es trobi en un punt cèntric de Catalunya és una bona ruta, de quilòmetres i estona, gaudint del paisatge d’aquesta part de La Noguera. Vàrem fer estada, la nit anterior, al Monestir de les Avellanes, i estar descansats per afrontar la diada.

Apropar-se a Os de Balaguer es captar visualment un racó idíl.lic del nostre territori, amagat de les grans rutes turístiques, però que ja captiva amb el seu castell emblemàtic, el campanar, i cases que han anat creixent al voltant de l’esglesia, amb carrers que de forma desnivellada vant articulant tot el poble. Calia doncs, primer, adreçar-nos a l’Ajuntament, recollir les credencials, l’accés al dinar, i les primeres informacions del que ens havien preparat.
A mida que anavem circulant per el carrer de Sant Antoni, cap a la Plaça de la Font, anavem veient com una majoria de visitants, campaners o no, arrivaben veient les paradetes que s’hi havien instal.lat, més enllà l’arribada d’un seguit de cotxes clàssics que hi van estar tota la diada (aparcats a la Plaça de la Font i el carrer de la Font Vella), tot degustant una xocolata amb pa torrat, que ens van oferir les mestresses de casa i voluntaris, als quals els hi volen agrair totes les seves atencions i acolliment.

El matí va anar passat, tot visionant el documental del patrimoni oblidat (a la sala de plens de l’Ajuntament), com eljovent, i grans, s’atrevien amb un joc de campanes (enfront de l’esglèsia) per fer-hi el bateig i obtenir una acreditació d’aquesta experiència, la missa del campaner, a les 13,00 hores, també molt sentida, i el darrer acte ens va congregar al Pavelló d’Esports per degustar un menú composat pèr una cassola de fideus, dues salsitxes, el postre, i café, que varem gaudir acompanyats per els companys de Mataró i Lloret. Al finalitzar l’acte els campaners acreditats varem ser obsequiats amb un lot de productes fets a Os i, amb una fotografia conjunta, va finalitzar aquesta trobada.
Per als membres de la Confraria ens va quedar l’assistència a la Assemblea de Socis, que mereix una entrada apart.