La trobada al carrer, des de l’interior de l’església de Sant Miquel, arcàngel (Os de Balaguer)

De l’Assemblea de la Confraria : un daltabaix dificil de refer, a nivell personal…
Sempre he pensat i amb aquest ànim hi assisteixo que, les assemblees de socis, són un moment important en la vida associativa i l’únic en que, la Junta Directiva i socis, tenen la possibilitat de preguntar, compartir, aprovar, i conèixer la marxa de les entitats.
Dit això, i amb el millor ànim després del bon dinar degustat, ens vàrem apropar a la seu de l’Ajuntament d’Os de Balaguer, on s’havia convocat aquesta reunió; potser va ser un mal presagi i vàrem esperar, al carrer, una mitja hora, sense que ningú ens oferis una raó, creible, d’aquesta demora, que ens va afectar a tots, sortint 30 minuts més tard del que haviem previst, per retornar als nostres llocs d’origen.

Semblava que la reunió començava prou bé, amb la lectura de l’acta de la reunió de l’any passat i, els altres punts de l’ordre del dia, es van anar saltejant amb intervencions dels assistents : preguntes que potser no era el moment o no anaven relacionades amb el contingut dels temes i, va derivar en que no s’obrís un dialeg coordinat de projectes o per analitzar la situació real de la Confraria i la seva projecció.
En l’apartat dels comptes, el Tresorer va fer esment dels ingressos i despeses, del 2024, que superaven els 4.000 euros; amb aquestes quantitats dificilment es poden atendre projectes, o activitats, per liderar el món campaner; a una pregunta meva, es va indicar que no es presentaria el Pressupost del 2025, encara que sigui una obligació estatutària, que ha de ser l’eina d’autorització dels socis sobre els limits i l’aplicació/destinació dels fons.

Seria dificil fer esment d’altres coses destacables, d’intervencions novedoses o que ajudessin a entreveure un ánim clar del que es vol, o volem, que sigui la Confraria.
Posteriorment, i potser amb un cert desànim col.lectiu que es va generar a l’Assemblea, en Xavier Pallás va parlar de l’Escola de Campaners, de la seva projecció, i de la possible edició d’un recull d’articles, a l’estil dels Centres d’Estudis, on hi vaig intervenir per recolzar, no solsament aquesta proposta, sino també per la tasca que dur a terme, a l’Escola de Joanetes.

Potser m’havia generat, sense un coneixement previ, unes expectatives que no es van veure reflectides més, perque som membres de la Confraria, per la gestió d’una Assegurança per pujar als campanars, i malgrat el temps passat ningu de la Confraria havia contactat amb nosaltres, per comentar el que s’hi feia, i les seves propostes de treball.
Una assemblea que m’ha fet replantejar la meva relació amb la Confraria però, el meu compromís es ferm amb el món campaner, i amb uns companys amb els que espero veure, i mantenir la seva coneixença, durant molts anys…