Fa uns dies ha sortit a la premsa, la denuncia d’un veí de Ponferrada (Bisbat d’Astorga), vers els problemes del so de les campanes de l’església de Sant Ignasi (a Ponferrada), i la intensitat del so que emeten.
L’acústica ambiental ha estat normalitzada, a partir d’una normativa europea; també s’han desenvolupat disposicions a nivell estatal i, la Comunitat de Castella i Lleó, ha dictat les normes corresponents a l’àmbit d’aquesta Comunitat Autònoma, d’una forma molt precisa.

No vull entrar en cap polèmica envers aquest fet però si remarcar que, la Llei esmentada, es de l’any 2009, i en tot aquest temps l’església o els departaments més implicats a nivell del(s) Bisbat(s), hauríem tingut temps de gestionar, o establir, unes normes comuns a aquest tipus de so emès per les campanes
Tampoc es comprensible que, les empreses instal·ladores d’automatitzacions, no haguessin alertat d’aquesta infracció, en les revisions periòdiques des de la implantació de la llei, procurant ajustar els electro martells, i altres dispositius, a aquesta normativa.

També i aquest ha de ser un debat necessari, es determinar la obligatorietat de que les campanes toquin diàriament hores i quarts quan, aquest es un temps civil, marcat per normes de l’estat que identifica i regula aquesta hora oficial, els seus avançaments i ajustos…
Crec que hem d’adoptar iniciatives, i propostes per arribar a consensos, a limitar el toc de les campanes als derivats de l’activitat religiosa, a fer pedagogia dels mateixos, per fer entendre a nivell general que formen part de la nostra historia comuna.

Per això necessitem òrgans representatius, fruit del consens entre les diferents comunitats de campaners d’arreu, d’establir criteris comuns, de definir els tocs representatius de cada indret, i els festius o les diades en que aquests podran ser tocats i escoltats.

Informació a “El Faro Astorgano” del 16 de maig del 2025