En una nit màgica com aquesta de la vigilia, i verbena, de Sant Joan, amb tot el que representa, m’ha semblat adient reproduir la llegenda del “Caixal de la Bruixa” de Santa Coloma de Queralt. Aquesta forma de relats – les llegendes – són narracions populars on s’hi barrejen elements reals i d’imaginaris; tenen com a punts en comú : una arrel sobre personatges, castells, llocs o fets històrics que són adaptats, per la tradició oral, amb elements, més o menys fantàstics, com dracs, gegants… i serveixen per explicar determinades costums, o tradicions, que ens han arribat per transmissió oral i estan identificades amb un lloc, personatge, monument…i, algunes, vegades proposen algun consell, o forma de fer.

En el cas de la llegenda de Santa Coloma, s’argumenta l’existència del monòlit i de com hi ha arribat, amb una història fantàstica. Aquest monolit es troba a les afores de Santa Coloma, vora un camí de terra paral.lel a la carretera (de La Panadella a Santa Coloma).
Expliquen que el “Queixal de la Bruixa” és el darrer “carreu” (1) que portava el dimoni quan, anava volant, la mateixa nit que construia el Pont del Diable de Martorell (a la comarca del Baix Llobregat), a canvi de l’ànima d’una dona. Quan passava per els indrets de Santa Coloma de Queralt es va veure’s sorprés pel primer raig del sol, el va deixar caure a l’indret de l’Hostal de la Banya, i va quedar clavada a l’indret on es ara.

Hi ha una segona versió; en aquest cas no era el diable qui portava la pedra sinó, una bruixa, que venia de Guimerá (a la comarca de l’Urgell) indret d’origen de la pedra on sí coincideix amb la primera versió. Sobre com li caigués la pedra hi ha també interpretacions : una es que va caure en sentir tocar les dotze de la nit, i una altra quan va sentir cantar el gall, i una de tercera, que portava la pedra al cap, i, al cansar-se, la va deixar caure…tot dependra de la versió que us expliquin.
La llegenda per reforçar el seu contingut, afageix que a la part baixa del Pont del Diable (Martorell), hi havia un forat on hi faltava un carreu de les mateixes mides que la pedra de Santa Coloma i quan, els carreters de Santa Coloma, anaven en carro a Barcelona, feien un descans a Martorell i comprovaven que el forat era de les mateixes mides que la pedra de Santa Coloma…”

Com arribar-hi ?
a) Per la carretera d’Igualada : Sortint de Santa Coloma i més enlla de les naus del Poligon, hi ha a ma dreta un trencallamb dos camins : un d’alfaltat que va a una nau industrial aillada de materials de construcció i un cami sense asfaltar que als pocs metres la es veu el monòlit
b) Per dins del Polígon Industrial “Pla de la Bruguera” : Entrant al mateix cal anar fins al carrer del fons, el Cami Reial d’Igualada : sortiu del carrer asfaltat i seguiu per un de terra i, a uns 500 metres, ho trobareu.

(1) El “carreu” es una peça de pedra tallada, que serveisx per construir murs, i encaixen les mateixer per fer murs o parets; igualment poden servir com a elements per a fer arcades, o amb formes que encaixin entre ells.

En verd recorregut des del Polígon; en taronja des de la carretera…

Extret de la web : https://janonomar.blogspot,com/2017/04/la-llegenda-del-caixal-de-la-bruixa-de.html