Imatge difuminada del final de curs de la 2ª Promoció de l’Escola de Campaners 2025…

Un agraïment a tots els companys(es) amb qui he compartit aquesta activitat, per ordre alfabètic : Fernando, Francesc, Gabriel, Guillem, Josep, Josep Maria, Lluis, Marc, Mercè, Montserrat, Paula, Pere F, Pere S, Polit, Silvia, Xavier B i Xavier P, disset Companys(es) que, a més, han esdevingut coneixences i amistats que aniran més enllà del curs acadèmic.
Es difícil fer un resum de tot allò que hem viscut, dels moments al campanar de Joanetes, que ha estat la millor aula per aprendre, les trobades a Can Trona i les atencions que sempre ens han tingut el seu personal, per fer-nos sentir un més de la Vall.

Una Vall que ha estat un racó on ens hi hem sentit, en un ambient tranquil, unes campanes amb història que les hem fet sonar, batallar, titllar o voltejar, amb el respecte dels anys que tenen i que han estat els instruments del nostre aprenentatge.
Uns mitjans de comunicació que ens han observat, filmat, entrevistat, en una activitat que genera curiositat, i la capacitat d’engrescar a molts campaners d’arreu que, al llarg de trobades e intercanvis, o del professorat hem anat coneixent.
Uns companys de promoció amb vivències molt potents que ens han generat una empatia i unes ganes de mantenir aquesta vinculació.

I sobretot en Xavier Pallàs, impulsor d’aquest esperit campaner i de recuperació dels tocs tradicionals propis de les nostres contrades, per el seu entusiasme, coneixements i paciència, agrupant a uns bons ponents que ens aportat versions especialitzades de cada matèria.
Aquestes trobades mensuals dels dissabtes (o dels divendres i dissabtes amb el tercer grup) han anat encarrilant un programa compacte on, a cada sessió teòrica i/o practica, hem sortit amb més ganes d’aprofundir, qüestions i preguntes que ens han esperonat a indagar més en aquesta etapa post Joanetes.
Ens han mancat, potser, espais de convivència, de conversar, de tutoria per compartir vivències, realitats o projectes, d’aprofundir el coneixement més personal, i de com coordinar el futur.
Ara, amb tots els companys, hem de procurar ser difusors de tot això que hem aprés, i de mantenir aquesta forma de fer i tocar les campanes, abans que l’electrificació ens normalitzi…

Segur que on hi hagi quelcom d’interessant (xerrades, trobades…) sobre campanes, hi coincidirem, i també tenim els nostres telèfons on compartirem la nostra amistat…