Depèn del territori, i de les diferents variants, les dites tenen petites variacions i/o adaptacions al moment en que es produeix el fet d’activar les campanes. De forma general s’enten que quan hi ha un esdeveniment festiu, solemnitat, cal alegrar-se, festejar-ho… les campanes toquen d’una forma alegre per celebrar-ho, i difondre-ho rapidamentNo sempre aquest moviment de campanes presuposa un fet previst i, per exemple, l’assoliment d’un resultat positiu per un equip o esportista local, o una noticia esperada i positiva per l’indret, poden ser esdeveniments a compartir. Avui en dia amb els mitjans de comunicació les informacions i resultats són inmediats i aquest sistema d’informació ha quedat superat.

L’origen d’aquest repic, segons descriu l’Alfred Lopez al seu perfil de “curiosisimo” a les xarxes, podria venir de la transmissió de missatges d’alerta a la població (per part dels vigilants o soldats) davant d’un atac o perill, i es faria voltejant les campanes; la freqüencia, i la rapidesa, amb que es feia donaven informació del que succeïa. De vegades també aquests tocs de campanes, es feien de forma precipitada, o abans de la seva confirmació.
Els tocs de noticies més locals, estaven identificats i pautats, i es produein per motius festius, d’actes religosos, o per la mort o naixement d’algun veí…

En Marcelino Valero a la seva web “expresiones.info” defineix aquesta dita com : a) Fer voltejar les campanes, en senyal d’alegria o de celebració, b) Fer evident, amb gran alegria, una cosa que ha succeït, c) Donar per segur un fet positiu de forma prematura o un motiu d’alegria, quan es creu hi han suficients raons perquè succeeixi el que es desitja, encara que, al final potser que no ho sigui.

I, una darrera aportació, extreta de la web de “cvcervantes.es/el_rinconete/anteriores/julio…”, on, en l’obra de Cecilia Böhl de Faber (1796-1877 coneguda amb el pseudònim de Fernan Caballero) fa esment d’aquesta dita, i del sentit que l’autora li vol donar :