Passat i futur : de l’església als molins de vent…

Recordo que, abans de la constitució de l’entitat, la Fina ja m’enviava informació i la convocatòria dels diferents aplecs anuals però l’any, en que malauradament va morir en Oranies, si que vaig començar a participar en la nova Junta de l’entitat, com un vocal més, amb la coneixença i lideratge d’en Joan (com a President) i l’Anna; en aquels moments tot estava per fer.

De poc en poc, de trucada i gestió amb l’Ajuntament, amb el manteniment de l’Aplec tots aquests anys, la tasca feta des del territori ha estat continuada i constants, fins la realitat que podem copsar avui.
En aquests cinc i escaig d’anys, hi ha hagut una pandèmia que ens ha fet repensar moltes de les nostres seguretats, i s’ha emportat veïns i coneguts, i les prioritats, els confinaments i les limitacions ens han fet enlentir molts projectes, però l’Aplec de Montragull va ser fidel a la seva diada i en tots els anys s’ha celebrat.
Aquesta setmana hem vist que hi ha una realitat tangible : una esglèsia que aixopluga al visitant, un mirador sobre Santa Coloma i molt més enllà, i un espai museografic que ens recordarà l’indret, l’esforç dur de viure en unes condicions climatiques dures tot l’any, i la història d’unes generacions que han de perviure més enllà de les cases enrunades que es resisteixen a caure.

Gràcies Anna i Joan per un treball continuat de seguiment fins arribar a la realitat actual, i a la resta de membres de la Junta que hi varem participar per el vostre suport…