Modernament, el terme de cisterna, s’associa al dipòsit del w.c. i difícilment es trobem referències de la cisterna tradicional, dels cisternons o dels aljubs àrabs, que han format part de la supervivència de les masies i petites poblacions d’arreu.
Tots els assentaments humans, han prioritzat l’aigua com a element referent, e imprescindible, per a la vida : al costat de rius, dels pous, de les fonts…; però no sempre ha estat així, la ubicació i permanència en un determinat lloc també ha vingut establert per la seva ubicació estratègica en llocs de guaita, en cases al voltant de castells, llocs elevats, o espais on la climatologia ajudés.

A la Catalunya de fa generacions, l’aigua era un element generós, i n’hi havia per arreu, els rius hi baixaven de forma generosa, hi havia moltes mes fonts, i la natura era més lliure : a partir de la industrialització, l’ús indiscriminat d’aigua per a determinades industries (tèxtil), la fragmentació del curs dels rius (construcció d’embassaments), les obres en carreteres (hem perdut o modificat sortides naturals de l’aigua), i un consum excessiu d’aquest element han fet minvar la seva disponibilitat.
La cisterna aportava a la casa, comoditat (tenir a mà aquest element), per a usos com la neteja de la llar o de roba, l’alimentació del bestiar, la higiene, rentar estris, regar l’hort…
També a La Cirera es compaginava amb la baixada a la font, on hi havia unes basses i rentadors comunitaris, i on es recollia l’aigua per a cuinar.

El cisternó es l’espai quadrat que es veu amb aigua…

Aquesta imatge correspon a la cisterna original del carrer Major de La Cirera: l’espai és el mateix, però amb la construcció moderna, ja no es visualitza tal com era el 2008.
La posició de la fotografia es va fer des d’una finestra oberta que hi havia a la planta baixa del que havia estat un cobert de pagès. A mà dreta s’identifica la paret que sobresurt del sostre de la cisterna i, l’angle de més a l’esquerra, es correspon amb el límit de la finca.

En el moment de la fotografia, segurament a finals d’estiu, es veu que la cisterna té un mínim d’aigua que s’ha anat acumulant al cisternó, amb una doble utilitat : una la d’aprofitar al màxim l’aigua disponible, i una segona de retornar a la terra, de forma natural, l’aigua no utilitzada; en el moment de la reforma del cobert, la teulada d’uralita i les conduccions estaven molt malmeses i no feien la seva funció.
Actualment en aquest espai hi ha una cisterna de plàstic que fa les mateixes funcions i recull l’aigua de la pluja de la teulada.