Esquerdes visibles a la part alta del campanar de La Cirera…

Vaig decidir convocar una reunió de veïns, a La Cirera (terme de Llorac), per a compartir el deteriorament continuat de l’edifici de l’església, fruit d’unes humitats que van avançant, i d’altres situacions, que caldria prevenir, respecte de la seguretat, en un edifici que només s’obre dues vegades l’any, per a les festes patronals.
Des de fa uns 11 anys, el conjunt de l’església, el cementiri parroquial, i els límits d’aquesta propietat van ser immatriculats a nom de l’Arquebisbat de Tarragona en una acció conjunta on l’església es fa fer amb un important nombre de propietats, moltes d’elles sufragades per els propis veïns, amb aportacions o amb el seu treball personal. Unes immatriculacions que van ser de màxims i on, en els límits de les mateixes, si van incloure espais de castells o altres recintes on, amb els anys, s’haurien construït esglésies o habilitat espais o sales, per a us religiós, en un tarannà molt català i pràctic, de reaprofitament de materials o el que es podia, per a noves utilitzacions o usos.

És cert que les propostes d’avançar, en aquest sentit, cap a una solució d’aquestes mancances i fer front a una rehabilitació eren molt limitades; però, en un ambient prou participatiu, es va constatar que calia avançar en determinar aquells aspectes estructurals que es podien considerar més urgents i de quina forma es podia mantenir l’edifici, en unes bones condicions.
Fruit de tot això va ser l’encàrrec de l’estudi d’un informe d’arquitecte per valorar aquells aspectes més estructurals, i els quals caldria prioritzar.

D’aquest encàrrec i de les gestions que se’n puguin derivar es va designar un grup de treball, de sis veïns, que tindran cura de les següents gestions…