Complicitats generacionals…

Avui al mati, estava a la sala d’espera d’un centre mèdic esperant el torn per a una prova rutinaria i en aquest espai de temps, la mirada es va fixant en la resta de persones que esperen; en un dels racons he aturat la meva mirada en un matrimoni, suposadament de la setentena, que miraven un mòbil, on hi han estat uns segons sense comentar res; he vist com, la seva cara, se’ls iluminava de satisfacció, il.lussió i tranquilitat, i he deduit que estarien veient quelcom dels seus nets de vacances…
Es un percepció que, dificilment, es pot amagar : en uns moments tèrbols, d’incerteses, la imatge dels nets reconforta i dona sentit a una vida, i la motiva.
Ser avi(a) es quelcom més que un titol identificatiu (de ser pare o mare, d’un fill o una filla), és un intangible que genera una vitalitat i una visió de familia ben consolidada.
Però des de fa uns anys, la figura de l’avi(a) ha estat menysvalorada, i la seva tranmissió ha perdut força, i només manté aquesta preeminencia en families amb bastants germans i/o cosins que ho hagin viscut de petits; hi ha uns factor que han propiciat la perdua d’identitat del que es un avi/a :
a) Pèrdua del sentit del bateig i dels padrins com a vincle religiós : la manca d’aquest sacrament en els infants petits, fa que aquesta figura familiar perdi el caracter de “segons pares”, persones de suport o d’implicació en elgun cas greu dels pares. Els padrins, amb motiu dels Reis, la mona…i altres dates senyalades mantenen una vinculació estreta amb els seus afillats, comparteixen vacances, i formen part de l’educació més profunda de valors, coneixements i tradicions lligats a la familia.
b) La perdua de la propia autoestima de ser avi : un apart dels avis han caigut en el parany de ser avis logistics, suplin funcions dels pares, que no les poden atendre, i aixi una relació familiar es converteis en un “servei de canguratge” que no aporta res a aquest vincle familiar, i es converteig en una rutina poc engrescadora.
c) La mobilitat dels treballs i llocs de residencia : el futur professional d’un fill(a), no sempre esta predefinit, i les possibilitats de promoció, o d’altres imputs, fa que el lloc deresidencia dels fills i nets, no estigui tant a prop com els avis desitjarien; aixó provoca que els nets assoleixein tradiciones, festes i entorn dels pais de residencia, on també hi tindran els seus amics, i on els pares seran un mestitatge entre la cultura del lloc de naixença i la del lloc de residencia. En canvi els fills adoptaran les costums i tradicions del lloc de creixença. Per tant el temps de compartir amb els avis, vacances o dies, esmolt limitat, i per tant algunes inercies son dificils de perdurar.
d) Fer d’avi(a) comporta espais de tranquilitat i descpnexió : i això es molt dificil de trobar, amb uns joves que porten un ritme de moviment continuat, i no estant concrets en un estorn de parlar, especialment amb els més grans, on es produeixen diferencies substancials entre el que pensa i vol un avi o un net.
e) Aquesta tasca d’avi(a) ha de formar part del coneixement de el que ha estat la propia familia, les seves coses i particularitats, de compartir i fer treballar colze a colze amb els avis, receptes de cuina, o conerixer el bosc… o mil coses que de segur recordaran…