Imatge després d’un incendi : la vida desapareix per les persones, i per l’entorn…

Aquests dies, amb més força, la situació climàtica ha posat a prova la vulnerabilitat dels boscos, la gestió d’incidències per els focs i, en una manca de resposta, als temes que ens afecten.
Uns incendis forestals desfermats, per una crisi climàtica, que no és una prioritat de l’ordre polític, més centrat en picabaralles i personalismes però, que no ha vingut de sobte sinó que ha estat, un mirar de costat des de fa temps i evitar resoldre el que tothom veu.

Una baralla. entre competències de les diferents administracions, ha fet que la resposta als grans focs fos tardana e insuficient i, altres països i comunitats, no han dubtat a enviar importants recursos, avions, camions i persones, per ajudar en quelcom que no havíem tingut ocasió de resoldre; han vist com, amb la magnitud dels focs, calia posar-hi l’aportació de tots, a la vegada que aquest ajut ha estat minimitzat en els informatius de les televisions : són persones, i professionals, que arrisquen la seva vida per ajudar a apagar incendis fora del seu lloc habitual de treball, i que han de merèixer tot el nostre agraïment, per heroïcitats, com les carregues d’aigua dels helicòpters o avions, en situacions molt difícils, gràcies a la perícia de pilots molt experimentats, i altres vivències que quedaran en el si de les persones que hi ha intervingut.
Una manca també, més que increïble, en l’atenció a les persones que, amb recursos propis i la pròpia vida, s’han enfrontat davant un fenomen que destruïa cases, conreus, malmetia bestiar, i arruïnava l’economia familiar, sense moltes vegades, ni arribar una ajuda. Gent de pagès, que ho ha perdut tot i que, ara, veu com el seu futur, ha de començar de 0, que rebre una ajuda els suposa haver de tramitar paperassa i justificar-ho, i una demora respecte del moment de la concessió, minsa, d’un ajut que no es correspon amb el que han perdut.

Un paisatge on abans hi havia verdor, ara, és grisós sense vida i passaran anys per, mínimament, recuperar un entorn agradable; les collites de cereal i altres productes de cicle anual són les que marcaran, per a la propera temporada, petites clapes de color…
Un entorn que també afectarà a la climatologia del lloc, amb més erosió del terreny, menys capacitat de mantenir la humitat del terra, i un augment de la temperatura.

Però també una part de culpa la tenim tots plegats, per afavorir l’increment de població en grans ciutats com si, aquestes, tinguessin tot el que necessitem : no veiem cada dia com, milers de cotxes, surten de Barcelona, per anar a treballar fora i altres que entren a Barcelona… ens ho podem permetre ? o hem de replantejar aquest model on la gran ciutat és, ara, patrimoni d’uns turistes sense límit…
Aquest traspàs de gent a la ciutat ha fet que molts terrenys, de camp i bosc, no siguin gestionats de forma adient i, els matolls i altres herbes, creixin sense control, un combustible potencial que s’ha vist com actua.
Continua…