Un carrer de cases…

Però no es un tema de viure a ciutat, és bàsicament, la pèrdua l’arrelament dels orígens, les vivències d’allò que és el camp, i el bosc, i que ha format part de la identitat familiar; si anem al poble a gaudir estrictament d’un espai físic, i no som capaços de descobrir i recórrer els camins, les fonts i tota allò que ha estat important a nivell familiar i col·lectiu, difícilment entendrem el que representa per a la gent que hi viu.
Potser, inclús, hi trobarem “trastos” que malviuen en unes golfes on, cada generació, hi guardava elements tangibles que han tingut rellevància però que, quan, aquestes cases i finques, son heretades per altres familiars, tots aquests records són tirats a la deixalleria o aprofitats per algun comerciant d’ofertes, per a fer-hi negoci. Objectes, documents, roba o joies, que han tingut un valor d’acompanyament de la vida i records de generacions : cada un d’aquest objectes ens podria fer reviure i recordar històries viscudes.

Sempre he tingut present una fita de l’alcalde del meu poble, de fa uns 50 anys, que més o menys deia : un poble no son 50 o 100 cases, una al costat de l’altra, són les interrelacions que es consoliden en el dia a dia, compartint moments bons i dolents, fer colze a colze, entre veïns i coneguts…
Els caps de setmana, la gent que resideix a Barcelona, en fuig, cap a altres indrets més còmodes, o propers a la natura, banyant-se en rius, pujant als boscos a cercar bolets i tornant a aquests petits poblets o a aquell restaurant típic que fa cap de setmana, en la cerca de la tranquil·litat que han perdut com si, la muntanya o el camp, fossin gratuïts i tot si valgues…
Continua…