He escollit, com a fotografia de capçalera d’aquest bloc de “Campanes”, la imatge doble de l’interior del campanar de Llorac, municipi de la Baixa Segarra (Tarragona)
Segurament podria ser semblant al de molts altres campanars d’arreu del nostre territori : desconeguts, més que oblidats, que amaguen tota una història, arquitectura, i autenticitat.

La primera imatge, correspon al tram final d’accés del que seria l’espai, on hi ha l’única campana; uns esglaons no aptes per a persones amb mobilitat reduïda, una tanca de ferro final, com es veu a la fotografia, i cap barana d’ajut.
Després de l’esforç de la pujada i, si el dia acompanya, podem gaudir d’unes vistes sobre el territori, i la campana, amb els seus detalls.

Aquesta campana correspon a una de vaixell, com es veu en la inscripció gravada; el jou, la palanca i altres elements per al seu us, no es corresponen, al que seria de desitjar i, amb una sola campana, la varietat de tocs es molt limitada.
Però darrera el campanar, la campana, i l’església s’hi amaga molta part de la història local no escrita, que com el cas de Llorac, va ser utilitzada durant la guerra civil com a seu del sindicat de pagesos i de garatge dels camions, un campanar als quatre vents, que només té tres dels ulls oberts, una església que es de les molt poques que no conserva els llibres parroquials, i una campana en dipòsit en recerca de la seva propietat…

Per tant a partir del treball conjunt, d’encuriosir a veïns i jovent, del que representa la campana. també podem fer conèixer i valorar l’interès que, el llegat cultural, representa, per a tot l’indret…