CC20 – La Importància de les torres en el turisme modern, i de com promocionar els nostres campanars

Aquest mes ha tingut lloc la trobada anual de la WFGT que, traduït, seria la “Federació Mundial de Grans Torres” aquelles construccions que sobresurten del “skyline”, de les nostres ciutats, i les identifiquen. Els nous materials, les tècniques constructives i una arquitectura innovadora fan que, l’alçada dels edificis, no tingui limitacions, suposadament..
És interessant de veure com, aquestes trobades, afavoreixen l’intercanvi d’experiències, el coneixement mutu, com rendibilitzar incrementant les visites, i oferir una experiència de les vistes de tot l’entorn.
Però si parlem d’història han estat els campanars d’església els que van començar a superar l’alçada, de l’edifici religiós per poder enviar el missatge de les campanes, més lluny; a les catedrals, els campanars, també s’han singularitzat, incorporades arquitectònicament amb la façana.
A la segona meitat del segle XX, la multiplicitat d’emisores, canals i comunicacions va fer que, un nou tipus de construccions, facilitessin la cobertura d’aquestes tecnologies a altres indrets, per a superar els limits geogràfics, les torres de comunicacions.
Ha estat molt mes recentment en que hem quedat sorpresos, per aquesta cursa, endemoniada, cap a uns edificis, més adreçats a turistes que cerquen la novetat, que no pas a una necessitat real del propi edifici i a dalt de tot, hi ha sorgit, terrasses, miradors, exposicions… La xifra de 65 milions de visitants d’aquestes torres demostra, fins a quin punt, són una alternativa al turisme típic, i de com tot aixó reaferma aquest ninxol de mercat.
Potser caldria poder organitzar, en algun moment, una trobada, dels campanars d’església i aprofitar les experiències per fer una ruta que retroalimenti el seu coneixement, afavorint el desenvolupament dels indrets, i dels establiment al voltant del mateix campanar i de l’entorn.