Imatge de la sala d’actes on es va fer la presentació.

Fa uns dies es va fer la presentació del llibre d’en Joan Sacasas i d’en Nil Rider “Sonen les Campanes”, editat per “Edicions Morera”, dins de la col.lecció l’Ermitá, amb el número 17 de la mateixa, sèrie de llibres que recullen diferents temes sobre cultura popular i tradicional catalana; van assistir-hi en Norbert Tomás com a director de “Editorial Morera” i un dels autors, en Nil Rider.  L’acte va tenir lloc al Museu Arxiu de Mataró, al costat de l’església de Santa Maria, amb una asistència nombrosa que va emplenar la major part de la sala d’actes.
Després d’unes paraules del representant de l’editorial, va començar, en Nil Rider, la seva intervenció comentant el moment dinàmic en què es troba el moviment campaner i la coincidència, molt especial, en el moment en que es va gestar el projecte : la finalització de la primera promoció de l’Escola de Campaners de Joanetes, la restauració modèlica de les campanes de Mataró, per retornar-les als criteris que ajuden a una millor sonoriotat, la forma catalana dels tocs i la vegada que un increment de les visite,s guiades i especialitzades, als campanars d’arreu del nostre territori.

El projecte començat l’any 2019, va tenir una aturada amb la pandèmia, i després s’ha pogut finalitzar i editar en aquest llibret; el que s’ha intentat fer és un llibre de fàcil lectura, breu, amb ilustracions, a la vegada que fos un llibre amb contingut; no hi havia cap llibre generalista que acostés el món campaner a la majoria de ciutadans i va ser un repte perquè calia començar de nou a fer avinent aquest món a una majoria de lectors que, potser, no el coneixien.
El primer concepte de campana cal trobar-lo a l’ordre de Sant Benet i als monestirs, com una forma d’estructurar el temps religiós amb tocs que fossin coneguts i, cada un dels integrants, coneixia el que havia de fer, i el seu so s’escoltava arreu del recinte, inclus amb altres campanes secundàries.

Es important comentar que, l’ofici de fer campanes, havia de ser fets per persones amb coneixements especials que garantissin una bona sonoritat i execució; en els inicis els fonedors de campanes anaven al lloc on se’ls havia contractat per fer la campana, hi feien una estructura on es fondria el metall i s’emplenaria el motlle realitzat a peu d’església; el motiu era que es podien transportar, amb més facilitat, carros de mineral, que no pas una campana sencera, per camins poc transitats i no sempre amb bon estat on, la campana, podia patir algun desperfecte.
Les campanes porten incorporades informacions sobre el fonedor, el nom de les santes o advocacions a qui van dedicades, el nom dels benefactors, i altres informacions i decoracions…que ens ajuden a recuperar una part important de la història de les mateixes. També va comentar la recuperació dels tocs manuals, els diferents moviments i sons que poden emetre les campanes amb videos, de diferents indrets d’Espanya, on es veuen aquestes diferències..

Es va comentar el que són els tocs civils (horaris) dels religiosos (canònics que ordenen el temps i l’espai litúrgic), de com de la festivitat de la Pasqüa és el moment en què es determinen la resta de festivitats mòbils, les matraques…
Va acabar la seva intervenció, esperant que l’apropament al món campaner ens ajudi a recuperar uns tocs que haviem perdut, a recuperar comunitat i comunicació, perquè han estat una història del llenguatge sonor i un vehicle de transmetre allò important per la comunitat.

Al cloure l’acte, l’autor va signar diferents exemplars del seu llibre; gràcies als amics Campaners de Mataró per l’organització i l’empenta renovada que suposa tenir un campanar i unes campanes recuperades i referents; ho ratifica, també, l’èxit de les diferents opcions de visites que s’havien programat que s’han emplenat de seguida i ha hagut de preveure més horaris de visita.