Els que estem a la setentena d’anys, hem viscut i gaudit de les vivències d’en Félix Rodríguez, una persona carismàtica que va captivar, a un jovent envers el coneixement de la natura, de les espècies animals pròpies del país i dels seus hàbitats, en un moment en que, els espais naturals, no estaven contaminats ni degratats.
La descoberta d’animals com el linx iberic o l’aguila cuabarrada, entre d’altres, ens van apropar a la seva existència, amb la sèrie de documentals “El Hombre y la Tierra”, dels anys 1974 al 1981, amb la locució singular d’en Felix Rodriguez, qui hi posava aquell entusiasme que transmetia.
També va engrescar al jovent a incorporar-se a una entidad “Adena”, (Asociación para la Defensa de la Naturaleza), actualment “WWF”, i de tot un material que es va generar, entre ells una sèrie de revistes que reforçaven tot aquest esperit.

Aquesta consciència medioambiental de tota una generació, neix de l’impacte del seu treball, de les hores de dedicació per obtenir imatges dels animals en els seus hàbitats naturals, i les seves formes de vida.
Un maleït accident d’aviació, quan tenia 52 anys, i tot rodant un documental a Alaska, va trencar una carrera professional referent e innovadora tant per la divulgació, com per l’utilització del mitjà televisiu.
Encara avui en dia tenim estatues que recorden la seva tasca, i haurien de continuar sent referents de la conservació de l’espai natural, dels hàbitats i de l’equilibri de la natura perque la puguem gaudir, i conservar, entre tots. Al 2004, la familia va crear una fundació amb el seu nom, per mantenir i protegir el seu llegat.

Portada dels numeros 3 i 6, corresponents a maig de 1972 i a octubre de 1973 respectivament; la revista es va editar amb el nom de “Panda” fins la década dels anys 90.

Monument ubicat al Parc Dalmau (Calella de la Costa), inaugurat l’any 1980

Monument al poble de Poza de la Sal (Burgos), on va nèixer

Circular enviada als socis el gener de l’any 1978