A la diada de la Mare de Deu de Montserrat, el passat 27 d’abri 2025l, vàrem participar a la Trobada de Campaners que, cada any, es celebra a Os de Balaguer, un racó de la Noguera, que acull una serie d’activitats relacionades amb les campanes, i es motiu de trobada d’un bon nombre de campaners : uns en actiu, d’altres per retrobar-se amb companys i coneguts i també visitants esporàdics, per gaudir d’aquest indret encerclat de muntanyes.

Un seguit de cotxes històrics ens han acompanyat des del Monestir de les Avellanes : han aparcat a la Plaça de la Font i al carrer de la Font Vella; a l’església està permès pujar fins el campanar i tocar les campanes i, a la Plaça de la Font, unes veïnes voluntarioses, ens ofereixen una xocolata, amb pa torrat, que acompanya un temps fresquet.
Paradetes al llarg del carrer principal, prop de l’Ajuntament, fan més festa; davant de l’església també s’han instal.lat tres campanes (amb un suport metàl.lic) que permeten, a tothom, acostar-se, i faciliten un diploma nominatiu de l’experiència de tocar-les.

Un dels actes inclosos, prèvis al que seria l’àpat conjunt, cuinat i servit al Pavelló d’Esports, va ser la Celebració de la Paraula, a l’església d’Os, i el cant final de l’himne que vol ser un record i reconeiement a moltes generacions de campaners, molts sense un agraïment per la seva tasca, amb una voluntat i una abnegació encomiables que han ajudat a la pervivència dels tocs manuals, i que aquests siguessin guia per a les activitats quotidianes de cada indret.
Aquest “Al meu amic campaner”, que reproduïm, es obra d’en Josep Manel Vega i d’en Josep Maria Freixes Peralba (en la música); quan el várem escoltar transmet una emoció, una lletra senzilla, però amb l’empenta de qui vol reconèixer aquesta tasca. Aquest text i música, presentats, i cantats entre tots els assistents, a la Trobada de l’any 2013 pot ser una referéncia on tots ens hi sentim units en el mateix esperit, i el que representa..

Un matí que se’ns fa curt i ens aplega tots, al Pavelló, per a gaudir d’un dinar preparat per els veïns, que agraïm, amb tota la logistica i esforç que representa muntar-ho.

Al finalitzar hi ha l’entrega d’un lot de productes locals, als campaners assistents i, una fotografia final record de la festa. Més tard, a la sala de l’Ajuntament, va tenir lloc l’Assemblea de Socis de la Confraria de Campaners, però aquesta és una altra història…
Estem en un moment campaner molt dinàmic : s’incorporen grups joves, cal una formació i aprofundiment en el que es fa, cal divulgar noves tècniques, tocs o mecanismes per a les campanes i cal fer, de tot, una experiència enriquidora i compartida per a tots els assistents.

Es cert que, Os de Balaguer, no ès en un encreuament fàcil d’arribar-hi i pot desanimar a alguns companys que no hi hagin estat: cal motivar, afavorir el desplaçament fins a Os, incrementar el preu de participació, convidar a campaners coneguts per a garantir el contingut de les ponències, fer que el programa sigui atraient, i fer que també sigui un agraïment a tots els campaners, que han mantingut aquesta tradició…

Tot això requereix d’un treball consensuat d’organitzadors, de membres de Junta o socis de la Confraria, de veïns, de l’Ajuntament i dels Campaners d’Os per oferir un programa festiu, però amb contingut. Estem a uns sis mesos de la propera convocatòria i cal fer aportacions i suggeriments, per a fer la festa més complerta i, a la vegada, assegurar la continuïtat d’aquesta tradició campanera…

Aquest any 2025 ha estat la primera vegada que hem assistit a la Trobada d’Os, amb l’ànim de conèixer altres companys, del que es fa arreu i, per saludar, a amics i companys que vas coneixent en altres actes.
Os de Balaguer és un d’aquells indrets de la Catalunya interior que cal conèixer; pertany a la comarca de la Noguera, uns 12 quilòmetres més amunt de Balaguer, i s’hi arriba per una carretera que hi finalitza, i una població prop dels 1.100 habitants. A mida que vas acostant-te, sobresurt el seu castell i el campanar; al endinsar-te en els seus carrers costaruts, que conformen el nucli més antic, vas descobrint tot el que ens ofereix.