Fa unes setmanes va obrir, prop de casa, una botiga-forn de pa amb un nom francés que, comercialment, sembla pot donar-li un valor afegit i d’on ens ha arribat aquesta paraula “baguette” ja tant nostra per identificar un pa (genèric i preindustrial fornejat al propi establiment en tendes obertes a tot hora principalment) que res te a veure amb el seu origen.
Tornant a la botiga he de dir que el pa de pagés que tenen (sobresurt dels standars d’aquest tipus de pa) és de molla densa, de massa mare i de crosta ben cuita; però el que hem va sobtar, mentres esperava ser atés, és el rètol de “croissant català” al costat d’aquesta pasta, i no vaig poder resistir de fer-hi una fotografia que acompanya a aquesta entrada.

Però, què és un croissant català ?… no he trobat a la xarxa, ni a la IA (que sempre està a punt), ni en cap receptari, res que identifiqui algun ingredient, forma o quelcom que li puguem donar aquest nom; sí que ni ha de xocolata, de salats, de varietat de fruits secs, amb embotit, i tots haurien de ser catalans, per haver estat fruit de la innovació del pastisser, o per l’origen de la seva procedença.
El que si seria preocupant és que haguessim de retolar algun producte, com el propi del territori, es a dir, identificar-lo com una rara varietat que cal assenyalar-la. Hem de prendre consciència, del que ens identifica, i d’un producte que reivindica el seu origen…