En el temps hi ha una evolució arquitectònica que s’adapta al territori, i a les necessitats dels temps, amb rerefons coincidents :
La singularitat, en el sentit d’adaptació al terreny, amb formes diferents en funció dels objectius que es pretenen.

L’efecte de poder : són construccions per ser observades des de la distància, amb un efecte dissuasiu, amb capacitat de fer front a atacs amb una certa seguretat, i pensades per ser l’espai més segur del recinte.
La protecció : els patis d’armes, els recintes interiors, les cisternes, haurien estat pensades per protegir la població dels voltants i resistir un setge.
La transmissió i la guaita : les torres més altes permetien una observació dels perills, amb una certa anticipació, enviant senyals, des de les torres de guaita més avançades, cap al castell, i estar comunicats.
Sempre en posicions altes : aquesta visió de conjunt, que ofereix l’alçada, permet conèixer tot el que hi passa, i tenir la millor informació.
En aquesta entrada faig esment a alguna d’aquestes tipologies, incloent-hi els campanars com una d’elles encara que ja tindrem ocasió de comentar-leso en altres entrades.

a. Torres d’homenatge : a l’edat mitjana, els territoris són poc poblats, i no tenen la protecció davant possibles atacs de l’enemic, bandolers, o saquejadors. A partir de la reconquesta a Catalunya, cada nou territori conquerit era atorgat a un noble, i a unes families que hi treballessin, i fessin rendible aquell lloc per al Senyor propietari.
Aquest castell, casa forta, o recinte emmurallat tenia com a preeminent la “Torre de l’Homenatge”, com a lloc més segur i com a darrer espai defensiu, si les altres defenses havien cedit.
Aquesta torre sobrepasava l’alçada de les muralles, i feia funcions també de vigilancia de l’entorn, i observació del territori; tenia les parets més gruixudes; també era la residencia del senyor, el rebost del menjar, de vegades també presó i la funció d’enaltir/engrandir els fets històrics del senyor, i les victories.
Tenia diferents pisos i elements d’atac, com saeteres, per poder disparar fletxes amb cobertura….
En cas de guerra, el recinte del castell servia per donar refugi a la població.
Els castells que tenim al nostre voltant acostumen a ser petits o mitjans, amb una població suposada d’entre 20 i 40 persones, de les quals entre 8 i 15 serien militars; per l’atenció del Senyor, de la seva familia i del castell, hi havia cuidadors de cavalls, caçadors, majordoms, cuiner. forner, sastre, costureres, intendència…T

b. Torres de guaita : També anomenades torres de sentinella, talaies o torres de defensa, són estructures de caire militar amb la misió d’observar i controlar visualment el territori, alertar dels possibles perills, i de transmetre senyals a altres torres; generalment s’instal.laven en llocs alts, amb molta visibilitat, amb finalitats defensives.
Estan aillades d’altres construccions, encara que la seva missió principal no era la d’oferir refugi o protecció, i tenien una minima estructura, en pisos, per al descans, avituallament i altres necessitats dels vigies.
També han estat importants en la linia de costa, per detectar l’arribada de pirates o saquejadors.
Avui en dia en queden alguns exemples, però han perdut la deva eficàcia per el poblament del territori, i els mitjans tecnològics de detecció de perills.
Dins d’aquest capitol també hi podriem incloure els fars, encara que la seva funció era a l’inrevés, la d’avisar de la proximitat de la costa i d’ubicació, per als vaixells

c. Campanars : Annex a l’església, la seva funció era la de donar més sonoritat al toc de les campanes, i la seva alçada hauria de superar la dels edificis propers per facilitar la propagació del so. També podrien servir de lloc de guaita per a usos civils, o turistics, com esta succeint darrerament.

d. Torres de comunicacions : Són edificacions i estructures amb l’objectiu d’incorporar-hi a la part alta antenes de radiofusió, telecomunicacions, televisió….
Algunes han estat preparades com a atracció turistica, però no es la seva finalitat, encara que tenen unes vistes 360 graus que abarquen molt de territori.
Una menció especial mereix la Torre Eiffel utilitzada, en els seus inicis, com a instalació de transmissió, entre d’altres funcions; actualment és una icona turistica de Paris, i aquesta utilitat ha estat relegada.

e. Torres de control d’aeroports : Amb l’increment, i la complexitat, dels vols aeris aquestes han guanyat importancia : d’una part com un espai per tenir una vista complerta de les pistes d’aterratge i d’estacionament de les naus i, d’altra, per gestionar l’enlairament i arribada dels avions.
El seu accés es retringuit i és el lloc de treball dels controladors aeris.