L’ofici de forner, fins fa poc un dels més sacrificats (treballar de nit, i caps de setmana, treball manual, molta varietat de producte…)

Un dels factors que pot influir per afavorir el relleu generacional, en àmbits professionals, botigues i/o empreses, té a veure en la percepció que, la nova generació, té del treball i de com aquest afecta o absorbeix molta part del temps lúdic de la família.
Aquesta percepció, també té a veure amb la resposta que la clientela atorga a l’establiment i de quina forma es valorada.

És cert que la continuïtat d’un negoci arrelat, o identificat amb un nom o unes persones concretes, té més possibilitats de pervivència que d’altres, en especial, per un valor afegit que li atorga l’experiència en el producte, i els anys d’atenció al públic.
Però aquest fet, quan es viu de petit, no sempre té connotacions agraïdes i, algunes professions pateixen més aquest treball, en especial per la intensitat que es viu i en la responsabilitat que comporta.

Recordo que, uns cosins de la meva mare, tenien un forn a l’eixample de Barcelona, i cada dia el forn es posava en marxa cap a les cinc del matí, amb la llenya a punt, per enfornar els pans i pastes per a la botiga, on sempre a l’hora d’obrir hi havia el client que anava a treballar o a l’escola que ja esperava, aquell pa recent fet…; quan els anàvem a veure (potser fa uns 50 anys), tenien l’espai del forn, on hi havia les maquines, les prestatgeries, els taulells per treballar…i, al mig de tot ,una taula de menjador encerclada per uns mobles, com si estiguessin a casa seva, i si passaven tot el dia, descansant una mica, dinant quan es podia, i atenent consultes i comandes…; si jo fos de qui s’esperava continues el negoci, quina mena de vida m’esperaria ?…

En canvi, en una altra branca de la família, un dels fills, després de finalitzar els estudis en altres branques, ha agafat amb empenta la responsabilitat de donar continuïtat a un forn de barri (prop de l’Hospital de Sant Pau), de llarga tradició familiar; ara, gestionat per un dels fills, amb un projecte i una mentalitat més moderna.

Hi ajuda, també, què els estris i maquinàries s’han innovat i no cal anar-hi de matinada, sinó que poden ser programats els forns…; en aquest cas l’establiment ha estat reconegut amb diferents premis per els seus productes i això facilita el coneixement i la consolidació de la clientela.

Viure un negoci requereix molt de temps : un temps laboral, esgotador moltes vegades, i un temps complementari que es resta a la família, visites, papers per al gestor, neguits i moments difícils que no es poden  aïllar del moment familiar diari. Això les noves generacions ho perceben, i per la seva implicació futura seran clau aquestes vivències.

Com a positiu un negoci arrelat, té una clientela fidel, que s’ha consolidat i que agafa confiança a les noves generacions, per una continuïtat i una forma de fer pròpia ja coneguda, i on els anys d’antiguitat amb el mateix logo i formes de fer, continuen essent un reclam i una garantia.
Però també hi ha altres activitats i professions (advocats, metges…), on un o diferents fills mantenen la professió paterna, o materna, amb la seva adaptació o especialització…una eina més de relació familiar, i on l’experiència, l’intercanvi d’opinions, o cercar la resposta a alguna qüestió esdevenen un motiu més de cohesió.

Crec que el més adient és que, de joves, coneguin el que fa el pare, on ho fa, que el llenguatge tècnic no sigui un obstacle i que, de mica en mica, puguin valorar si pot ser la seva activitat laboral pròpia, i el seu futur…