Refranyer popular : “No pensar en Santa Bàrbara, fins que trona”
Entrada dedicada a totes les persones implicades per un món campaner, amb empenta…

Retaule de Santa Bàrbara – autor : Gonçal Peris Sarria (realitzat entre 1410-1425). Col.leccions del MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya – Barcelona)

Quan hi ha l’onomàstica del nostre nom, sempre, és un bon moment de fer festa, de retrobar amics i familiars, i rebre aquells missatges de xarxa que ens reafirma, que hi ha persones les quals ens recorden.
Avui és la diada, de la Santa, que ens invita a la reflexió : a valorar on som, on volem anar i, quines propostes, ens poden seduir per fer pinya i coordinar aquest moviment campaner dispers.

Diu el refranyer que “No recordar-se de Santa Bàrbara, fins que trona”, i és cert : portem uns mesos de sequera informativa (a nivell associatiu) que no es bona senyal però tampoc hi ha, a curt termini, un projecte aglutinador, més enllà de la designació d’un nou President, que sí sabem el seu nom, però que no s’ha manifestat (respecte de la continuïtat del mateix tarannà o, si hi ha propostes o nous camins).
Més enllà d’aquesta crida a una reflexió dels representants que varen ser escollits per a gestionar l’entitat, també hi ha un cert desànim; potser podeu pensar que son “cabòries” meves però, en aquestes dies, altres manifestacions culturals (reconegudes per la Unesco, com la nostra), han sortit al carrer a fer palesa la identitat del que fan : els Castellers i la Patum de Berga. Uns, i altres, són manifestacions de territori però, malgrat que tinguin reconeixements diferenciats, si que podem extreure’n alguna vivència.

Castellers, patumaires i els campaners tenim, com principals, les persones que hi participen; en el cas de la Patum, inclús, podríem equiparar el bestiari amb les campanes, i els seus balls (entenent-ho com a elements tangibles i el seu moviment).
Però no vull desviar-me de l’argumentació : en una i altre celebració dels 15 anys dels Castellers i 20 anys de la Patum, d’aquest reconeixement ambdues activitats han aconseguit la complicitat de moltes entitats, persones, grups, actuacions, gent que si ha sentit identificada… per a celebrar-ho i, això, demostra la fortalesa d’aquest vincle, transmès generacionalment (perquè ja s’han incorporat els que llavors eren més joves) que en reforça la pertinença i l’arrelament d’aquestes manifestacions culturals.

Nosaltres portem just, tres aniversaris, tenim la presència de les campanes, i campaners, a molts països europeus, també hi ha una cultura campanera a l’Amèrica del Sud, al Japó, a la Xina, amb tocs i expressions diferents i, una història, que ve de segles, amb un element comú :la campana.

Aprofitem, cada moment, per transmetre això que ens identifica, que compartim i ens apassiona…

Ressenya de la festa del 30 de novembre, per commemorar aquest aniversari

Ressenya de la festa, del diumenge 16 novembre, a la Sala Oval del MNAC, amb transmissió en directe de TV3, per commemorar els 15 anys del reconeixement de la Unesco

Els patronatges de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya