Imatge d’una de les Assemblees de Socis, semblant a la de moltes associacions…

He programat aquesta entrada dies després de la conferència que, la Cristina Sánchez Miret, ens va oferir a Santa Perpètua de Mogoda, amb el títol de “La por, com a eina de control social”; encara que aquest tema dona per a moltes reflexions, sí que el vull referir a l’àmbit associatiu i el seu impacte al dia a dia de les mateixes.
Amb caràcter general, la por, ha estat present en moltes etapes de la vida com un element per “ajudar” a seguir les normes; de petits, hem sentit que del ”home del sac” com un personatge que podia venir si hi havia alguna malifeta, la por a portar-se malament per la carta als reis mags; de vegades, aquesta por, la tenim mediatitzada, per exemple, al passar per al pas de vianants i, el no fer-ho, ens que pot comportar una sensació de perill de risc o, altres pors, quan ens ofereixen un numero de la rifa, i ens diuen aquest pot tocar, i el comprem més per la por a no tocar, que la voluntat de fer-ho.

Hi ha també‚ d’altres pors en l’àmbit col·lectiu (excloent aquí les d’àmbit religiós o polític) sinó a les associacions, i entitats, on hi estem com a socis.

a) Per part de les Juntes Directives hi ha una manca d’informació, cada vegada més evident malgrat que, els recursos tècnics actuals permetrien algun tipus de butlletí a un cost insignificant i, un enviament en xarxa, sense cost.
b) Hi ha la reducció del nombre d’assemblees de socis, al mínim possible i obligatori (una vegada l’any) perquè ho marquen els estatuts i la llei d’associacions i, difícilment amb els temes ordinaris, queda poc temps per a escoltar el que s’està fent programant o la veu del soci.
c) Tampoc s’ha fet un esforç per ajudar al soci a que entengui la documentació que es posa a la seva consideració, d’enviar-la anticipadament, o de oferir assessorament en els temes dels comptes anuals, ja que no sempre son entenedors.
d)  Això comporta una desafecció¢, potser desconeixement, del dia a dia societari i, aquesta pèrdua de la realitat, del que es fa, ens allunya.
e) Per tant, si es fan reunions periòdiques de Junta Directiva (generalment de forma mensual),el que s’hagi acordat, proposat, no arriba al soci de base, i això comporta no esta actualitzat.

f) Quan arriba l’assemblea són molts pocs socis que fan preguntes o s’interessen per aspectes propis de l’evolució de l’entitat, malgrat que en les assemblees, es l’únic moment en que el soci té veu
g) L’acta de la reunions de la darrera assemblea s’aprova , generalment, un any després en la assemblea següent i, quasi ningú es recorda del que es va dir i, tampoc, es repassen els acords, per si aquests han estat realitzats, o finalitzats.
h) Hi ha una nova tendència a no llegir les actes de les darreres assemblees adduint una pèrdua de temps, i del poc significat d’aquesta lectura quan és un dels drets del soci, que caldria mantenir.
i)) També‚ en l’ordre dels comptes anuals aquest han estat redactats de forma que no s’entenen, ningú s’atreveix a demanar explicacions.
j) Quan es produeix una renovació a la Junta (total o parcial), aquesta difícilment supera un procés electoral, ja que de forma generalitzada s’acostuma a presentar una candidatura treballada dins de la junta sortint (generalment una candidatura única) que ha tingut el temps i uns recursos sense que els possibles interessats, tinguin les mateixes possibilitats.
k) Hi continua havent una certa por al que diran, a la manca d’informació de que disposa el soci, enfront dels membres de la Junta Directiva que poden exposar-ho amb coneixement, però també la por a ser un soci què, preguntant amb la millor intenció, pot semblar incordiant. El soci té dret a preguntar, a obtenir respostes, i a demanar als membres de la Junta Directiva la implicació i comentari  en aquells  temes que consideri importants.

És cert que les entitats poden passar per un moment fluix den la captació de nous socis, però també que cal actualitzar el missatge que ofereixen, una actualització dels objectius socials, i un replantejament de les seves activitats, i de la participació en aquestes dels propis socis.
No podem tenir por de preguntar, de donar la nostra opinió i paraula en els temes associatius, i de ser exigents en la gestió de les nostres entitats…