Imatge de part de la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt, abans de la seva reforma…

Recordo. la primera vegada, que vaig sentir aquesta expressió amb en “Francisco” del Castell, a La Cirera, ho comentava com aquell dia festiu, que calia posar-se el “trajo” de mudar, anar a missa, fer el vermut i, a la tarda, agafar la bicicleta, anar a Santa Coloma al ball, i distreure’s amb el jovent i amics.

En aquesta època de la postguerra que hem recordava ell, era molt normal tenir una muda per als diumenges, festes i diades, més enllà del vestit de treball, perquè aquestes activitats dominicals eren actes socials. Les mares acostumaven a emmidonar els colls de les camises, una bona neteja personal (potser amb l’aigua escalfada a la cuina) el pentinat, les sabates… tot a punt per gaudir d’una diada festiva, que trencava el ritme quotidià de la setmana amb aquestes hores d’esbarjo, de companyia, i dels primers balls amb noies…
La majoria de vegades eren vestimentes fetes a la pròpia casa, amb les mans hàbils, de les mares o les iaies, que amb un tros de tela feien un vestit de noia, o de noi, d’unes cosidores que amb mans amoroses embastaven i cosien…

No podem imaginar aquells diumenges autèntics, en la varietat de ciutats i poblets de Catalunya, on sense anar molt lluny, calia trobar aquest esbarjo saludable…potser esporàdicament un Aplec, o la festa major del poble proper podrien ser com petites alegries del calendari…
Avui en dia som molt consumistes : podem obrir l’armari i trobar quelcom de vestits i robes, per a qualsevol activitat o esport, moltes més de les que necessitaríem; siguem fidels i coneixedors de la nostra història, la dels petits moments de la vida dels nostres avantpassats, i siguem curosos amb la nostra forma de fer, i de cuidar també el nostre planeta…