C223 – Receptes de familia i cuina d’aprofitament: El llegat culinari de les nostres àvies.

Imatge de grup de la trobada a Sant Fruitós…

En el bloc de Història Familiar, d’aquesta web, hi trobareu diferents entrades, properes al Nadal dels darrers anys, reivindicant aquest miracle què és produeix amb la cuina de nadal i del seu brou, amb aquest sabor únic que omple tot l’ambient i s’endinsa dintre nostre, d’aquests productes de l’horta i d’altres ingredients que, perdent la seva identitat, ens ofereixen el millor d’ells mateixos per aconseguir aquest brou que els integra, d’aquesta recepta, singular per a cada família, què és el fruit de la saviesa de generacions, amb la il·lusió renovada de poder-ho fer, any rere any, deixant que el foc, i el temps pausat de la cocció, vagin agafant forma, amb la ullada de qui coneix el moment precís, de que estigui apunt.

Sensacions aquestes que només es viuen al Nadal: potser, per ser el dia en que deixem les preocupacions i compartim allò que sempre ens uneix : una taula amb la família i els nostres lligams.En aquest món tant dispers, atrafegat, ple d’impactes i noticies, de menjars preparats o precuinats, de gustos dubtosos, però amb ingredients que els fan més atractius… té, poc a veure, amb la màgia de la cuina, de com podem fer quelcom que sorprengui. Cuinar es poc atractiu si ho veiem com l’obligació de preparar menjar, per satisfer (o enganyar) al nostre cos perquè ens doni una empenta i energia per passar el dia.

Poc hi ajuden els mitjans de comunicació, i alguns programes televisius, quan ofereixen receptes, moltes vegades, amb una varietat d’ingredients que difícilment tenim al nostre rebost, o de receptes sofisticades visualment, i una sensació, i por, a encertar el gust i la cocció, si ens hi atrevíssim.
Les nostres mares, i àvies, no varen néixer ensenyades : varen aprendre al costat de les persones més grans, tots aquests secrets de la cuina casolana, de la cuina d’aprofitament on tot s’aprofitava i, poc a poc, varen agafar confiança fins a fer-ho elles mateixes. Homes i dones al costat de la cuina, complementàriament, ajudant en allò que calia.

La cuina ens demana una mirada : pelar verdures, utilitzar estris, embrutar la cuina, rentar els plats…també forma part de cuinar.

I ara, a finals de novembre passat, un grup d’àvies cuineres, van reunir-se per a reivindicar aquesta cultura, aquestes receptes que ens són pròpies, i que no podem perdre. Us animo a tots a cuinar, no deixeu-ho de fer-ho : per nosaltres i per la generació que ens ha se seguir, perquè d’ells també es aquest patrimoni.

RECULL A LA PREMSA, DE LA TROBADA :