Inici de la transcripció, del document, que s’esmenta en aquesta entrada

Es fa difícil, amb ulls d’ara, veure com deuria ser aquest territori, ara del municipi de Llorac, l’any 1080, data en que va ser documentada la donació a Ermessenda (esposa de Guillem Bernat de Queralt, donador) segons consta en aquest text, reproduït, de la inserció que en fa la Dra. Francesca Español i Bertran autora del llibre “L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra Tarragonina”, editat pe el “Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, l’any 1991, fa 35 anys.
Un treball metòdic de documentació de les esglésies, d’aquest espai baixsegarrenc, amb un estudi de la seva arquitectura i referències històriques i, ho recullo perquè, aquestes construccions, són bàsicament les que han resistit el pas del temps : s’han anat readaptant als diferents estils de cada època i han estat un espai vital per a la convivència de les comunitats, un espai viu…

Sense entrar en hipòtesis, no documentades, la ubicació d’aquestes edificacions religioses ens parla, d’indrets de pas i/o estratègics, potser, com espais de la casa forta o castell de l’indret, quan aquest hagués perdut la seva finalitat defensiva.
També com l’estudi de la fonamentació de l’edifici ens diria quin era el nivell del terreny, prop de camins (o caminets de pas d’una persona) diferent de tota la resta que hi veiem avui : carreteres, ponts, espais urbanitzats o autovies, camps amb marges…han estat fruit del treball, de generacions, per adaptar el territori al cultiu, als  arbres fruiters i a tot allò que feia suficient la supervivència d’una casa però que, amb la tecnologia actual, la topografia ha anat descrivint, la destrucció desproporcionada del paisatge, del curs de la natura (embassaments, abandonament de fonts…).

Tampoc podem oblidar la importància de l’aigua com a element de vida : per regar cultius, per menjar, per la higiene, per la neteja personal, de la roba i la casa, per els animals… entenen que, l’aigua, havia de ser un element generós, per la manca d’explotació industrial o domèstica (moltes, sense límit, que avui en dia se’n fa.
La reconquesta d’aquestes terres va comportar l’ocupació de l’anomenada “terra de ningú” una franja, diguem de separació, entre dos mons : el cristià i el musulmà; aquest darrer, lentament, anirà retrocedint en els quatre segles posteriors, fins a la total reconquesta peninsular, amb una història territorial que mereixeria ser més coneguda, més apreciada, visitant els indrets, i els vestigis, que n’han quedat.

El document esmentat a l’inici, es troba a la pàgina 371, annex  6: “Guillem Bernat de Queralt dona a la seva esposa, Ermessenda, el domini sobre el castell de Rauric i les quadres del Codony, i de la Cirera, en el comtat d’Osona, a l’extrem de la marca – 7 abril de 1080”

“…In nomine Domini. Ego, Guilelm prolis Bernadi, donator sumus tibi, uxori mee Ermissindis. Manifestum est enim quia placet mihi ut nullus quoque gentis imperio nec suadentis ingenio, sed propia expontanea hoc elegit mihi cum Deo bona voluntas ut carta donacione tibi fecissem sicuti eo facio de castrum Rodrigi, cum decimis et primiciis, et terminis quam terminisatus aiacenciis suis. Similitier, dono tibi illo Chodon, cum decimis et terminis et finis atque ara census suis. Iterum, dono tibi qui mihi advenit per genitorum meorum voce tam utriusque voces, que est namque pretaxato castro in comittatum Ausona, in Extremadura marcha contra Hispania. Sunt namque terminis et finis ex praedicto Castro Rodrigi tam dominicatura Chodone aplaustris orientalis conglutinat se in termine Sancta Columba, tam termine de quadra de Figerola, tam de Guisalmon.
A meridiana vero pars resedit in termine de Chonesa. Ab occiduo, jungit se in termine de illo Avela, ac de ipsa Cirera. Aplaustris septentrionalis applicat se in termine de Talavera, hac revertit se in termine de Albio, ac sequet termine de Montergull, et revertit se in termine Sancta Columba. Iterum dono tibi in Montergull illo (seniorio) et hoc quem ego habeo et habere debeo, et illa medietate de illa decima, ad tuum dominicum. Similitier eo tenore dono tibi, in illa quadra de Cirera, illo seniorium et hoc quem ego habeo et habere debeo, cum illa medietate de illa decima que inde exiit, ad tua dominicatura. Quantum istas afrontaciones includunt, cum isti termini circumeunt atque confinia longeria teque dilatata et ampliata, cum universa prenotata et ampliata, terras cultas aut incultas, pasquis, garricis, arboribus, ex diversis generis, saxis, magnis et parvis, fontis, fontanulis, aquis aquarum decursionibus, viaeductibus et reductibus, montibus prerumptibus, collibus humiles ac prolaxiores stirpis, omnia et ni ómnibus quidquid augnintare potest et in verbo adverti, seu quantumcunque ad usum humanum pertinet et necesse est ad habere et possidere quod infra isti termini predicti est aut esse poterit. Sic dono tibi quod terminatum est ab omni integritate post mortem meam, cum exiis et regressis earum. Et sic, de meo iuro in tuo, trado dominio et potestate ad tuum propium alodium francum et liciteum, ut teneas et possideas in diebus vitae tuae, sine blandimentum de nullum hominem aut feminam ex utraque persona; post tuum discessum remaneat cum unum de filiis nostris aut filiam ad cuium dubitaveris gradienti animo qui melius tibi tibi servierit libenti animo.
Quod si ego, donator, aut ullusque homo aut ulla persona qui ista carta donacione in antea voluerit disrumpere aut in placitum mitere, non hoc valeat vindicare, quod poterit sed se componat aut componam ego tibi in duplo cum omnem suam inmelioracionem. In super ista carta donacione firma persistat modo vel omnique tempore.
Facta carta donatione, vii idus apreliis anno XX Regis Philippi
Guilelm, qui ista donacione feci et manu mea meum nomens scripsi et auditores firmari que rogavi
Bernadis Sacerdote, qui rogatus scripsit die et anno quod supra…”

He d’agrair a la professora Laura Costa Cusidó la transcripció del text al català, les seves orientacions i ajuda.

TRADUCCIÓ AL CATALÀ :
En nom del Senyor Jo Guillem, fill de Bernat(1), soc qui et dona a tu, la meva esposa Ermessenda, perquè em plau, i manifesto que ningú per força de gent ni per engany de consentiment, sinó per pròpia voluntat i de forma espontània i amb voluntat he escollit, això amb Déu, que jo et faci una carta de donació de manera que ho faig, en el camp de Rodrigo (Raurich), amb dècimes i primícies (2) i els termes adjacents. De la mateixa manera, et dono aquell Codó (Codony) (3), amb dècimes, termes i el seu cens. Per altra banda, et dono el que provingui  per veu dels meus progenitors i de la veu dels altres. El qual està valorat en camp en el comtat d’Osona, en el punt fronterer respecte a Espanya (4). Doncs també hi ha termes, i territoris, que s’estenen des del predit Camp Rodrigo, tant els dominis de Codó i els cantons orientals que s’engloben en el terme de Santa Coloma, igual com la quadra tant del  terme de Figuerola com la  de Guialmons (5).
Certament una part des de la mitjana està situada al terme de Conesa.; des de ponent s’uneix en el terme d’aquell Avela (6) i des de la mateixa Cirera (7). Des del cantó Nord limita amb el terme de Talavera, i  aquesta es gira cap el terme d’Albió, i aquell mateix cap a Montargull, i torna de nou cap a Santa Coloma. De la mateixa manera, et dono de Montargull aquella possessió, el que tinc i hauria de tenir, i aquella part del mig d’aquella dècima, cap el teu dominat. Igualment et dono en aquesta enumeració, en aquella quadra de Cirera, en allò dels senyors, el que hi tinc i hauria de tenir, amb aquella part d’enmig d’aquella dècima, que d’allà surt, cap a les meves possessions. Tot el que inclouen aquests límits com el que  envoltin aquests termes tant de llargada com d’amplada i més enllà, amb tot tipus de terres conegudes i ampliades, terres conreades i ermes, pastures, garrigues, arbrades de diversos gèneres, roques grans i petites, fonts, rierols, corrents d’aigua, viaductes i reductes, muntanyes abruptes, i qualsevol mena de turó. Tot el que hi ha i qualsevol cosa que hi pogués haver i anomenar en paraules o bé, tot allò, que sigui pertinent per l’ús humà i sigui possible tenir i posseir, que més avall aquests termes son dits anteriorment o puguin ser dits. Així et dono tot el que hi ha en aquest terme de manera íntegra després de la meva mort, amb les sortides i tornades d’aquelles. I així, del meu dret cap el teu, entrego el domini i el poder cap el teu propi franc i lícit fer,-ho per a què ho tinguis i ho posseeixis en els dies de la teva vida, sense malícia de cap home o dona, ni cap altra persona; després de la teva mort romangui en possessió d’un dels nostres fills o filla, després que t’haurà servit millor amb ànim complaent.
Perquè si jo, que en soc donador, si un home o altra persona volés trencar abans o canviar, no valgui per reclamar, si ho hagués pogut fer, que respongui o jo et respondré amb el doble que hagués pogut satisfer. A dalt d’aquesta carta de donació que romangui la firma d’aquesta manera i per tot el temps.
Feta la certa de donació el 7 d’Abril, vuitè any del rei Felip (6).
Guillem que en aquesta donació he fet i he escrit amb la meva mà i el meu nom i els auditors que han firmat i autoritzat.
Al sacerdot Bernat, el qual ha escrit el dia i l’any a dalt.