albirant l’horitzó…

Ahir al vespre, de forma telemàtica, va tenir lloc una xerrada informativa sobre l’actualitat de la nostra Confraria de Campaners, després d’un període incert on, el punt d’inflexió, va ser la renúncia de l’anterior President, fa uns mesos.
La nostra entitat, al igual que moltes d’altres pateix un entorn on, la dinàmica de la societat ,ha evolucionat de forma diria descontrolada o a una velocitat d’esdeveniments que no han permès assumir-ho, i han deixat l’àmbit associatiu molt frenat, davant d’altres entorns tecnológics que faciliten  aquesta relació, àmbits, aficions o entorns en els que coincidim. Dit això ,no obsta, perquè siguem capaços de afrontar-ho amb les iniciatives i adaptacions que calguin.

No es tracta de que faci esment a una, o altra intervenció, sino que tinguem la capacitat de generar un camí consensuat e implicat entre tots.
Ho dic perquè des de que soc soci, hi ha, i és un fet coincident amb altres entitats, una certa “desafecció”, es a dir, una manca de comunicació fluida entre el que es fa a la Junta, i les motivacions i objectius que hi cerca el soci en la seva condició.
Però també hi ha una manca de projecte, propostes o d’objectius, al assolir la responsabilitat de gestionar una entitat : sembla que l’objectiu és la designació de membre de l’òrgan rector, sense que hi hagin propostes del que es vol fer, durant el periode de mandat.

Soc soci d’una dotzena d’entitats i, de vegades, hem qüestiono si cal ,o no, mantenir aquesta vinculació : la resposta ,en alguns casos, es que no; però hi ha vinculacions sentimentals, d’origen, d’antiguitat que quasi t’obliguen a ser-ho. Aquest raonament, crec que no soc sol, també perjudica a les nostres entitats, perquè genera un nombre creixent de socis “passius” o de quota, d’aquells que rarament es veuen a actes de les entitats, dificulten el relleu generacional i malgrat el nombre de socis, no hi han voluntaris per ajudar.

Molta part de la reunió d’ahir va estar dedicada a “remenar” fets passats, situacions desagradables que hauriem d’intentar superar, i evitar que tornin a succeir…
Només l’il.lussió d’una Junta renovada, amb projectes ferms i de futur, podrá retornar el lideratge de la Confraria al món campaner, d’ajuntar projectes, de coordinar noves propostes, i recomposar la reputació de la Confraria, en els àmbits de representació que ens corresponen.
Però d’aixó ens queden més de tres mesos per veure-hi realitats…