Navegar en un mar d’incerteses…

Però…tampoc que navegaríem en un mar de situacions en que, les decisions del govern, han estat dubtoses, poc clares, i poc previsores. A hores d’ara, el sector del turisme esta en una fase crítica per la manca d’arribada del gruix de turistes d’altres països, que pot representar un cop molt fort a un sector vital, per al futur actual del nostre país; temes com els aranzels, servifactu, les balizes o els fets a Venezuela… són exemples de com, els canvis de normatives u orientació pot afectar el dia dia de les empreses, o efectes d’altres fets ocorreguts fora de les nostres fronteres.
Bars, restaurants, botigues…estan en la incertesa de si, un rebrot d’algun virus, els pot fer tancar i retornar a fases de confinament que representen nous dies de facturació mínima. En aquest entorn el millor dels negocis pot quedar descapitalitzat, i abocat a un tancament no volgut.

Al llarg de la meva vida professional he tingut ocasió de conèixer, assessorar i acompanyar emprenedors i empreses que, tenint voluntat de continuar, els mancava aquell punt d’orientació o de resolució de dubtes, i quasi sempre han sortit amb empenta; ara, amb la situació actual, és molt difícil preveure, o fer una ullada a possibles objectius, perquè hi han uns factors externs dels quals desconeixem cap a on aniran.
Els moments de crisi, es diu que també són moments d’oportunitats però, aquesta ,no es una crisi puntual, es un daltabaix planetari i, a la vegada, un replegament del client clàssic, que no té ànims per gaudir dels serveis o productes.
Voldria poder escriure uns mots engrescadors, i de suport, a molta gent que continua obrint la porta dels seus negocis, amb empenta i voluntat, i que tenen el meu reconeixement.

Aquestes setmanes indecises també poden ser moments per a replantejar la nostra posició envers el treball o la nostra activitat : temps per a preguntar-nos les opcions laborals que volem o podem assolir, si tenim la conciliació familiar que ens agradaria, o si el nostre treball ens fa feliç, o en som esclaus…
Revisem doncs i qüestionem-nos :

• Potser es el moment de revisar la ubicació de la nostra activitat; els preus dels lloguers en zones mes comercials o ben considerades, poden haver baixat, i a lo millor podrien representar una empenta…
• Hi ha activitats de la competència que poden haver tancat, i clients ue es poden haver quedat sense servei : es una oportunitat d’apropar-nos i veure si els podem atendre.
• Aprofitar per fer formació, per entrar a les xarxes i contactes professionals, per mirar el que es diu i comenta a Internet, que ens interessi…
• Anar amb visió obert : a cada racó o web hi podem trobar oportunitats, o fer la diversificació de les nostres activitats…
• Donar una ullada al barri, envers aquells establiments que fluixegen, o que els seus gestors son persones properes a la jubilació : sempre es poden establir sinergies…
• El teletreball, que ha estat el boom de la pandèmia, pot haver generat noves necessitats…logística, feines que facilitin el treball de casa, menjars preparats…
• Conèixer les possibilitats del mon cooperatiu, i enfortir el coneixement de la pròpia activitats, millorant les eines que permetin un coneixement de la viabilitat i dels recursos.

No és fàcil, però no ens podem aturar, ni esperar  al que succeeixi : cal sortir amb empenta, amb aquella força interior, innata que ens fa sobreviure, i ens hem podrem sortir fent coses diferents del que havíem fet, i mai somien de que retornarem a aquell passat.

Són moments d’aïllar-nos de tanta pressió mediàtica, moltes vegades reiterativa i contraproduent, hem de fer el nostre camí, el que creiem que sempre ens ha portat a bon port, i fugir de les veus “rapinyaires” que s’avancen al pronosticant tants tancaments, o de parlar en nom de persones que encara no han tirat la tovallola i, que de segur, no ho faran abans d’haver esgotat tots els seus recursos (els financers, els de propostes, i els de tirar endavant en mig d’una tormenta que hi va en contra). Amb aquesta gent hi hem de ser-hi tots, perquè formen part del nostre ADN català; molts d’altres empresaris, van optar per la vessant mes fàcil, i varen vendre a inversors forans les seves empreses (per exemple les principals referències del món del cava…).

Molta força i el meu reconeixement.