Cada any, quan finalitza el mes d’octubre, acostumo a comprar l’agenda del proper any; un ritual que m’apropa, a la llibreria de confiança, per cercar el model, el color, o el disseny d’aquesta publicació, que esdevindrà l’acompanyant de cada una de les meves diades de l’any que començarà.
No serà, fins setmanes després, que començarà la seva utilitat. Fa anys que ho faig i malgrat que, els telèfons mòbils, són una bona alternativa, no he deixat  d’utilitzar l’agenda de paper. Poques setmanes abans de que finalitzi l’any, començo a remirar el seu interior : quedarà, ara, la tasca més amagada de traspassar les dades importants d’un any, a l’altra (aniversaris, visites programades, recordatori de festes o activitats que seguim, trobades amb amics…) que poc a poc aniran ocupant les pàgines, com una primera segmentació, de coses a fer o previstes.

És vital traspassar, a la nova agenda, la sèrie de “paswords” que, cada vegada més, demanen per accedir a determinades aplicacions; algunes cal renovar-les, d’altres demanen caràcters especials i, al final, es una munió de codis impossibles de recordar.
Mentrestant l’agenda “vella”, la que finalitza la seva activitat, s’ha anat engreixant durant l’any de mil anotacions, adreces, coses que vull recordar, fets que van passant al llarg de l’any, targes, programes de mà, recordatoris d’algun restaurant, u hotel, que cal tenir en compte, tiquets… és un avís de les diades passades i de com, l’agenda, ens ha fet costat.

Un d’aquells rituals de fa anys, les guardo; potser no ho hauria de fer però, cada una d’elles, hem recorda, encara que sigui per fora, un any de la meva vida i això és important…