L’església i el respecte : El paper de les campanes en moments de dol col.lectiu (CC43)

Aquest any 2026, molt esperat fa uns mesos, ens porta notícies que mai hauríem pensat escoltar, i veure. Fa pocs dies, l’accident d’Adamuz, ha posat al límit la nostra capacitat, i sensibilitat, davant d’uns fets que no ens poden deixar indiferents.
Per aquests, i d’altres, esdeveniments que irrompen en la vida quotidiana, les Administracions van establir mecanismes col.lectius de dol, que poden aprovar, amb diferents graduacions i on, la ciutadania, pugui unir-se compartint aquest dolor.

De manera més general, podem observar les banderes que onegen a mig pal; altres vegades, són concentracions d’un minut de silenci davant d’edificis representatius, prèvia convocatòria, i en altres ocasions amb la signatura a llibres de condol. Aquests actes, malgrat la nostra intenció, s’organitzen en hores i llocs que no sempre podem assistir (horaris de treball, d’escola, desplaçaments o visites…), i sol haver-hi una representació institucional, de familiars propers, representants d’entitats o cosos policials, segons el cas
L’església, com a propietària de les campanes, hauria de sumar-se a aquests moments de respecte i recolliment, amb algun repic especial on els ciutadans, fossin on fossin ho poguessin sentir-ho, i compartir aquest record col.lectiu…