Imatge de les pàgines 49 i 65 del Recull 17

Fa unes tres setmanes es va presentar el número 17 de “Recull”, publicació biennal editada per l”Associació Cultural de la Baixa Segarra”, amb seu al Castell de Santa Coloma de Queralt. En aquesta edició hi ha una part dedicada al món de les campanes d’aquesta població, d’en Josep Maria Carreras i Tarragó, company de Junta, bon coneixedor de Santa Coloma, i de la Baixa Segarra, i de la seva història.
Aquest monogràfic que ocupa unes 50 pàgines, de les 161 de la publicació, inclou un recull de fotografies del moment de la benedicció de les campanes (1950), la reproducció del record de l’acte esmentat de 8 pàgines, on hi ha la fotografia de les quatre campanes entre d’altres informacions, un annex d’en Ramon Oranias amb el títol de “Records de les Campanes de Santa Coloma”, i un segon annex d’en Borja Morera amb el títol de “Document gràfic de la benedicció solemne de les quatre campanes”

Cal destacar la millora de la qualitat de les fotografies originals i la identificació de totes les persones que hi apareixen, una aportació valuosa que permetrà tenir imatges de molts colomins, en un moment determinat, per la seva participació com a padrins de les campanes o, per la seva representació municipal o d’entitats.
Diu l’autor, a la pàg. 29, que “…m’he basat en fonts escrites, però també orals…històries que havia sentit explicar i, de les quals, ara mateix no en puc donar constància documental”; crec que és una de les aportacions d’aquest article perquè no caiguin en l’oblit i, potser, l’aportació d’algun lector les pugui reafirmar o complementar, com esmenta l’autor.

Després d’uns paràgrafs d’introducció al món de les campanes, fa una ressenya de la seva recerca; la publicació de la Història de Santa Coloma per Mossèn Segura, continua sent una font d’informació històrica de tot el que ha passat en aquest poble, i assenyala una primera cita de l’any 1572, que parlant de la convocatòria del Consell de la Divuitena, feta “ab veu de campana”, i l’any 1591 es detalla la forma de convocar el Consell amb aquestes paraules “só es amb quaranta batellades amb spau tocades y aventada un poch la campana del camparanet, segons es acostumat…”.
Aquest fet (pàg 30) ens confirma l’existència de campanes, sense que puguem concretar el lloc on eren, ja que les obres del campanar encara no havien finalitzat. A la mateixa pàgina es cita una altra referència de la Guerra dels Segadors; a la mateixa pàgina hi ha esmentada una altra cita : “…els francesos donaren a la vila un canó d’artilleria per a la seva defensa davant les tropes castellanes…quan a l’octubre de 1646 els castellans amenaçaven d’entrar a Cervera, aquesta ens demanà prestat el nostre canó i fou acordat deixar-los-hi…al 1649 la guerra estava a les acaballes i els cerverins retornaren el canó. Els jurats de la vila determinaren d’aprofitar-ne el metall per fer la campana de les hores…”.

A la pàg 31 s’ementa que “sembla que fins a la guerra civil hi havia quatre campanes…una havia estado p guerra civil hi havia quatre campanes…Una havia estat esquerdada per un llamp i com que el so era desagradable, va ser coneguda com “la bacallanera” Més avall diu. Durant la guerra es diu “…l’escassetat de bronze per a l’artilleria (unida, sens dubte a altres connotacions ideològiques) va fer que les campanes de moltes esglésies fossin tretes del seu lloc per fondre-les i fer-ne canons o altra armament pesant…Tot i que no s’han conservat les actes d’aquest període, consta que l’Ajuntament va decidir baixar les campanes i donar-les al govern…Segons el diari de F. Trull, el dijous 10 de setembre es va tirar daltabaix la campana grossa que estava esquerdada i, encara que al peu del campanar ,hi havien posat bales de palla per amortir el cop, en caure es va trencar del tot….En dies succesius es van tirar les altres (en total 5)…”  Pàg 31
A la pag. 43 hi ha un apartat sobre el toc de campanes, la funció religiosa, els escolans…
Tot aquest espai monogràfic es llegeix amb un llenguatge amè i propertext proper, i ens situa en una de les moltes poblacions que van perdre aquests elements tan identificatius de la comunitat, com per el seu valor d’informació i difusió del missatge que interesava, com per una història que duien, o duen al darrere…

Gaudiu de la seva lectura…