Aquest fons, només consultable a la seu de l’ANC (Arxiu Nacional de Catalunya), de forma digital i prèvia petició, té l’aureola d’haver estat retornat dins de les documentacions de l’arxiu de Salamanca, amb totes les dificultats i gestions que va comportar el seu retorn.

Aquesta consulta feta el dilluns dia 2 de febrer, correspon als documents dels propietaris de la foneria i família Dencausse i, semblava per endavant, podria tenir elements interessants per conèixer part de la història d’aquesta casa de campanes, dels procediments i de la seva gestió o, al menys, aquesta va ser la meva intenció.
L’Arxiu situat en un edifici modern, i ampli, de Sant Cugat del Vallés, imposa per el volum edificat, amb l’afegitó de que estant fent una ampliació per disposar de més espai per a arxiu i altres serveis.

Una vegada finalitzada l’estada a Sant Cugat, he pensat que els Dencausse deurien haver destruït les documentacions més sensibles, potser el nom de les parròquies a les quals havien subministrat,  correspondència… ; una part de les campanes que van sortir d’aquest taller, van ser foses per a fer-hi material de guerra; per tant aquesta documentació digitalitzada no es pot dir que sigui un tot : són documents diversos, que no tenen un fil conductor directe amb la foneria, i penso que, potser, podrien ser documents que estiguessin a casa dels Dencausse i senzillament arreplegats sense mirar, van anar a engrossir documentacions requisades sense una lectura prèvia, de l’interès que podien tenir.

La no continuïtat del negoci familiar, tampoc ha permès recuperar i, recollir oralment, informacions que haurien estat molt valuoses.
Anant al contingut dels Fons, hi ha nou documents digitalitzats :

De menys interès per a una recerca dels Dencausse :
1. Permís per a construir una cavalleria, a la casa familiar, per a resguard de cavalls, carruatge, o cotxe.
2. Debitori de Préstec de 15.000 pessetes
3. Carta de Pagament de l’esmentat préstec, i alliberament de la finca hipotecada. És el pagament d’un deute de 15.000 Pessetes , fet per la Sra. Ignacia Cominal (vídua de Joan Dencausse Rousse), amb garantia hipotecària de la finca del Carrer Cabanes 31 (Barcelona).
4. Escriptura d’emancipació de la filla Modesta (no consultada)
5. Escriptura de Venta i Redenció de Cens (no consultada)

De poc interès :
6. Testament de Juan Dencausse Rousse. Confirma dades conegudes : que viu a la Placeta de Sant Pau 1, entresol 3ª, que es fill de Ceferino Dencausse i Bernarda Rousse, nascuts a Tarbes (França) i difunts en el moment de fer el testament, que es va casar casar una sola vegada amb la Sra. Ignacia Cominal Montañés, i que han tingut tres fills : Josefina, Pedro i Modesta Dencausse Cominal, que essent francès d’origen, es considera subjecte a la legislació catalana, i d’acord amb la mateixa vol que es reguli la seva successió. El testament esta fet l’any 1905; figuren com a bens la propietat de dues cases al carrer Bertran de Barcelona i els dos magatzems del carrer Cabanes num, 31 (abans num 61).
7. Contracte de negoci amb comú amb Josep Genové (1918), de ferralla i la seva fundació, amb clàusules relatives a la gestió, repartiment de beneficis, manera de rescissió… “quedan expresamente excluidos de esta cuenta en participación la fabricación de campanas, la compra venta y explotación de metales preciosos y sus residuos..”

Per tenir en compte :
8. Document privat a maquina d’escriure (8 de maig del 1909): És la cessió total del negoci de fundició de metalls i ampanes de Ignacia Cominal al seu fill Pedro Dencausse Cominal. La Sra. Ignacia reb amb el testament del seu marit la propietat del taller-fundició, i el fill Pedro és l’Administrador; aquesta cessió comportará l’abponament d’una pensió de 500 pessetes mensuals a la Sra. Ignacia, es farà carrec dels actius i passius del negoci, i la seva part de la legitima la reparteix entre les seves dues germanes.
9. Poder 1895, que atorga Juan Dencausse Rousse a Pedro Dencausse Cominal, en que hi diu “…para que pueda, en su nombre, representar la casa y taller de fundición de bronces y campanas que tiene establecida en la calle Cabanas 61, de esta ciudad, administrar, regir y gobernar dicha casa, seguir la correspondencia, hacer los giros, emplear sus caudales e intereses hacer y cuidar las cargas y descargas, recibir las remesas, hacer compras y ventas de géneros y mercaderías, ajustar y pagar fletes, aceptar, pagar, y cobrar letras de cambio, cartas ordenes, vales reales, y otros libramientos…” una terminologia pròpia de l’època amb uns poders generals de gestió.